Quins són els camins que s’obren per al periodisme del segle XXI?

És veritat que s’acaba o el periodisme tot just comença? En un món “infoxicat” qui estableix les jerarquies? Com determinem què és cert i què són “ fets alternatius”? És cert que tothom té accés a la informació? A tota? Com podem garantir els drets universals d’accessibilitat a la informació i els drets de representativitat de tothom en temps d’Internet? Què és, com es genera i com es gestiona el coneixement actualment? La gestió de la informació mai és neutral. Decidir quines dades es registren, quines no i qui hi té accés són decisions polítiques. Estem observant un canvi de paradigma en el camp del periodisme, un canvi que conté molts canvis dins seu. El més evident, tal vegada, és la consolidació de les plataformes digitals mentre el paper continua viu. Però aquest només n’és un. Les connexions entre els grans grups empresarials i els mediàtics mai no havien estat tan clares i mai no havia impugnat tant la raó de ser del periodisme.

La velocitat, la substitució dels ritmes de publicació per la publicació constant o, simplement, la capacitat d’interacció del lector i amb el lector són només la punta d’un iceberg que no para de créixer. En un context de dades massives (big data) i en el qual surten conceptes com postveritat i fake news, com podem mantenir, fomentar o difondre l’esperit crític en aquest nou escenari?

En aquesta estada a la Residència Faber volem convidar els residents a treballar sobre les noves direccions que pren el periodisme. Volem acotar, descriure i explicar els canvis que ha experimentat, investigar el perquè de la seva vigència, fer-ne un estat de la qüestió i veure com ens afecten les noves formes de transmissió i de reproducció de la informació.