L’aparició i la generalització d’Internet i de les xarxes socials ha causat un gran efecte en els mitjans i en els conceptes sobre els quals s’ha desenvolupat el periodisme dels darrers vint anys. Els temes que s’han anat situant han passat de la idea de transparència i opacitat a la fragmentació i l’empoderament, passant per conceptes com l’storytelling o el periodisme col·laboratiu.

David Vidal ha esmentat la necessitat de situar la discussió en el diàleg dels contextos de la informació i del coneixement, i en el camí que va dels primers als segons. Hi ha una crisi que afecta fins i tot el model de crisi que s’ha de superar i hem de començar a prendre’ns molt seriosament la diferència que hi ha entre la qualitat i la quantitat de la informació.

Cristina Garde ha estat un mica més optimista a l’hora de subratllar que cada època té les seves circumstàncies i els seus models, que es podrien superar amb un tractament global de la professió periodística, començant pels estudis de periodisme. Les noves formes de periodisme no haurien de ser una especialització, haurien de treballar les unes amb les altres.

Daria Gavrílova ha parlat de com podíem aplicar les idees anteriors al cas de la Rússia contemporània, on els problemes derivats de la manca de llibertat d’expressió són tan grans que anul·len els mitjans. La llibertat d’expressió passa per davant de molts altres problemes que ens podem plantejar a l’Europa Occidental. Estem parlant de mecanismes de control que reclamen mirades diferents de les que tenim aquí.

Ens deixem moltes coses al tinter, però creiem que, en definitiva, s’ha posat una mica més de llum en els problemes dels periodisme contemporani, problemes que també es van tractar en la taula rodona anterior i que han continuat sent objecte de debat en els tallers de Faber.