+34 629 081 996

QUÈ ÉS FABERLLULL

PRESENTACIÓ

Faberllull (del llatí faber, “artesà, obrer, forjador…’) és una xarxa de residències d’arts, ciències i humanitats amb seus a Olot (Catalunya) i a La Massana (Andorra), gestionada per l'Institut Ramon Llull en col·laboració amb l'Ajuntament d'Olot i el Govern d'Andorra.

Es tracta d'uns espais on professionals del món de les arts, les ciències o les humanitats (escriptors, traductors, artistes de diverses disciplines, estudiosos, científics, etc.) venen a treballar en el seu projecte durant uns dies. Per això, a Faberllull oferim:

D’una banda, estades temàtiques programades al llarg de l’any, en les quals professionals del món de les arts, les ciències o les humanitats poden venir uns dies a treballar en els seus projectes i compartir experiències amb la resta de residents. Durant l’estada, els residents col·laboren en activitats adreçades a estudiants, professionals o públic en general; unes activitats que es faran d’acord amb un projecte que tindrà en compte demandes i necessitats prèvies. El perfil de residents que busquem és de persones que necessitin un espai i un temps de treball productiu, persones que tinguin ganes de compartir el seu projecte amb els altres residents i de crear una comunitat amable i solidària.

D’altra banda, estades individuals que tot professional del món de les arts, les ciències o les humanitats pot sol·licitar de fer i venir uns dies a treballar en el seu projecte.

Els interessats en qualsevol de les estades poden consultar tota la informació a l’apartat Candidats.

EIXOS FONAMENTALS

Aportació i innovació

Faberllull és una institució singular en el panorama cultural català i també volem que ho sigui en l’àmbit de les residències internacionals. Hi ha poques residències que treballin amb eixos temàtics. A Faberllull s’hi ha treballat des de bon començament.

Talent i excel·lència

Els residents de Faberllull són professionals, acadèmics o creadors que venen avalats per un currículum i un projecte que responen als criteris d’excel·lència que en tot moment s’han explicitat des de la residència.

Internacionalització i diplomàcia cultural

Els residents coneixen el país i el país els coneixen a ells. La xarxa de relacions entre residents catalanoparlants i estrangers és cada vegada més gran i més profitosa. El mateix succeeix amb la xarxa de relacions que s’estableix entre institucions catalanes, andorranes i estrangeres.

Retorn social i cultural

Faberllull és una institució de servei. De servei als residents, a les institucions, associacions i organitzacions amb què es relaciona i, per descomptat, als ciutadans de Catalunya i Andorra. Les residències, si alguna cosa és, són generadores d’activitats: trobades, seminaris, conferències, tallers i activitats diverses que redunden en benefici de la societat que les acull.

Declaració sobre la diversitat

Faberllull és una institució pública i es deu a les comunitats a qui ha d’oferir els seus serveis. Considerem que la diversitat és part del nostre projecte, que és un element indispensable per al bon funcionament de Faberllull i per a la consecució dels objectius que ens hem fixat com a residència.

Faberllull és un espai obert a tothom però som conscients que la definició d’aquest tothom sempre és problemàtica. No parlem només dels conceptes de les trobades, és clar, parlem de com aprenem i de com difonem els continguts i les experiències vitals dels residents. Apreciem la diversitat com una manera d’eixamplar el radi d’acció de Faberllull.

Estem compromesos amb els debats que situen la nostra societat en clau de progrés i que assenyalen desigualtats socials i culturals i diferències de poder. Ecologia, migracions, feminisme, identitats, capitalisme, globalització i molts d’altres conceptes volen ser tractats a Faberllull des d’un punt de vista interseccional.

Entenem com una limitació el fet de no poder arribar més lluny, geogràficament parlant, però també des del punt de vista de classe social, és a dir, voldríem poder tenir fons per atorgar beques i borses de viatge que ens permetessin equilibrar la provinença de residents. Som conscients dels biaixos que es produeixen en els processos de selecció i esperem millorar-los en un futur. Sense que serveixi d’excusa, Faberllull és encara una institució que té pocs anys de vida. Volem créixer amb els residents que acollim i amb la ciutadania que ens acull.

EQUIP

Francesc Serés, director

Escriptor i director de la xarxa de residències Faberllull. Autor d’una àmplia obra literària que inclou De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008), Contes russos (2009) i Mossegar la poma (Quaderns Crema, 2012), tots publicats per Quaderns Crema. El seu darrer llibre és La pell de la frontera (Quaderns Crema, 2014), una no-ficció narrativa que descriu l’arribada de la immigració dels darrers anys al Baix Cinca i el Segrià. Traduït a diferents llengües, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d’altres, i ha col·laborat habitualment amb mitjans com l’Ara, L’Avenç o El País.

Pepa Pasamón, tècnica de continguts

Gestora cultural des de fa més de 25 anys. Llicenciada en Dret, màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona i postgraduada en Gestió d’Entitats sense Ànim de Lucre i en Propietat Intel·lectual, ha ocupat durant onze anys el càrrec de cap de serveis de l’Institut Ramon Llull. Anteriorment havia treballat en programació del Teatre Auditori de Granollers, com a coordinadora del Mercat de Música Viva i, a l’inici de la seva carrera professional, com a gestora de la companyia de dansa Mal Pelo, quan es va crear la residència artística de L’Animal a l’Esquena. També ha estat professora en el màster de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona i al de la Universitat Oberta de Catalunya, i ha col·laborat en mitjans de comunicació com la Revista musical catalana del Palau de la Música.

Gavina Freixa, administració i comunicació

Va estudiar Ciències de la Comunicació a la Universitat de Wolverhampton (Anglaterra) i va treballar cinc anys en l’àmbit de la Comunicació. Després va ampliar la seva formació estudiant Filologia Catalana (UB) i fent el postgrau d’Assessorament Lingüístic (UAB). Ha treballat nou anys com a correctora de català per a l’Administració pública i diverses empreses.