Sabem que el periodisme ha servit per conèixer i també frenar molts abusos de poder, però que també ha funcionat com a corretja de transmissió de molts poders antidemocràtics, poders que han fomentat la desigualtat o el totalitarisme. N’hem parlat amb Eileen Truax, Luís Guillermo Hernández i Celia Castellano.

Els temes que s’han tractat han estat diversos. La Celia Castellano ha fet esment de la difícil relació que podem establir amb els mitjans en crisi que prèviament han estat submisos amb poders que han maltractat la població. El cas de Canal 9 a València n’és un, però també la diferent valoració que podem fer de la crisi que afecta les capçaleres de Barcelona.

Eileen Truax ha manifestat la necessitat de treballar en grup per arribar a espais on els mitjans tradicionals no poden arribar. Ha descrit la necessitat de trobar les formes d’expressió que puguin fer efectiva la representativitat de col·lectius que queden invisibilitzats en la premsa i els mitjans audiovisuals que formen part dels mainstreams comunicatius.

Luís Guillermo Hernández, per la seva part, ha fet esment de la diferent escala de valors i de sistemes de mesura que podem establir quan parlem de periodismes. La situació del periodisme a Mèxic és francament dura, d’un isolament de vegades desesperançat. Podem parlar de graus de desastre: aquí la crisi del periodisme pot ser econòmica, però a Mèxic es tracta de salvar la pell.

Aquests han estat alguns dels temes que els assistents han tractat, matisat i ampliat. Una conversa plena de vitalitat i de necessitat d’optimisme.