Juny 2022

Amb la caiguda del mur de Berlín l’any 1989, el món semblava que inaugurava una època en què les fronteres eren cada vegada més irrellevants. La unificació d’Alemanya feia pensar en el preludi d’una gran unificació internacional que de seguida adoptà el nom de globalització. La consolidació de grans espais econòmics i comercials, com per exemple la Unió Europea; l’avenç de les tecnologies de la comunicació i el transport, especialment amb l’aparició d’Internet, o els preus a la baixa dels combustibles fòssils, afavorien la idea d’un món que s’havia encongit i on tot podia circular lliurement: la informació, els béns, els diners i les persones.

El cert, però, és que la globalització no ha significat una major obertura ni la desaparició de les fronteres. Durant les últimes dècades, aquestes s’han multiplicat. S’han multiplicat les fronteres físiques, territorials, i també les fronteres socials i econòmiques, especialment aquelles que separen grups socials segons la renda o grups ètnics, sobretot si han estat racialitzats. O entre els immigrants rics i els immigrants pobres, per posar tan sols alguns exemples.

Per tot això, avui les fronteres i els espais fronterers han esdevingut el centre d’estudi de moltes disciplines, fins i tot de disciplines que en el passat no s’havien ocupat de les fronteres. Les ciències polítiques, la història i la geografia, la sociologia i l’antropologia, la filosofia i l’arquitectura, la crítica literària i l’art en general, han analitzat, estudiat, observat o denunciat, un món cada vegada més parcel·lat i fragmentat; un espai cada vegada més connectat i, alhora, més aïllat.

Per això proposem obrir un lloc de treball, una residència, amb l’objectiu d’aprofundir en l’estudi i l’escriptura sobre les fronteres. Ha de ser un lloc de treball obert, que no reprodueixi aquesta multiplicació de fronteres i que, per tant, faciliti l’intercanvi de coneixements, de propostes o d’idees entre disciplines. Un lloc que afavoreixi els sabers híbrids, porosos, indisciplinats i viatgers.