Legitimitat i processos d’autodeterminació externa

Parlar de política no sempre és parlar de legitimitat. Però quan parlem de canvis fonamentals en l’estructura d’un Estat resulta inevitable parlar en algun moment de legitimitat. Això encara és més cert quan en un determinat territori s’han emprès processos d’autodeterminació. I és que la legitimitat d’una entitat política resulta sempre d’un procés continu de legitimació.

Des de FABER fem una crida a tots aquells especialistes que en algun moment han fet recerca sobre alguns dels processos d’autodeterminació externa més remarcables dels últims temps: la reunificació alemanya; la partició de Txecoslovàquia; les secessions ocorregudes al centre i est d’Europa com a resultat de l’ensulsiada de la URSS; els referèndums del Quebec, Escòcia o Catalunya; el Brexit. Poden presentar la seva candidatura filòsofs, politòlegs, economistes, historiadors, legisladors, periodistes i qualsevol professional, investigador o acadèmic que tingui un projecte en aquest àmbit.

Ens interessa treballar, per exemple, les qüestions següents: els exercicis d’autodeterminació, la legitimitat política dels estats, els discursos per augmentar la legitimitat de les institucions, entre d’altres, però també la relació amb l’ideal democràtic i el cas concret del procés d’independència de Catalunya. En quins casos podrem afirmar que un procés d’autodeterminació externa ha contribuït a l’enfortiment de l’ideal democràtic? Quina política internacional del subjecte autodeterminat externament fa guanyar-li legitimitat internacional, des d’un punt de vista democràtic? Podem aprofitar les lliçons de la justícia transicional per entendre de quina manera augmenta o disminueix la legitimitat postprocés?

Faber vol ser un espai de debat obert on totes aquestes qüestions i moltes d’altres puguin ser debatudes.