Olot com a laboratori

Escoles d’Olot | març de 2019

dilluns, 18 / de març / 2019 , Olot

Olot com a laboratori

Olot com a laboratori

Explorar el territori com a mètode de recerca és una manera d’apropar-se des de la pràctica i teixir relacions que poden ser beneficioses per a tothom. Així és com el col·lectiu Remoblar va iniciar el projecte i és així com s’ha desenvolupat aquesta recerca a la Faber Residency.

A l’inici vàrem proposar a Faber fer tres assessoraments a projectes i unes jornades per presentar el nostre projecte dirigit a docents. Sabíem que amb aquesta proposta no només podríem compartir el que hem fet fins ara, sinó que la nostra recerca es podria enriquir de l’observació dels espais i es podrien establir  altres tipus de relacions amb els docents com saber quines són les seves impressions sobre els espais escolars que habiten, quines són les seves demandes, les seves mancances, però també les seves il·lusions.

Les visites han estat moltes més. A les quatre escoles inicials (Escola Malagrida, Escola Petit Plançó, Escola El Morrot i Escola Volcà Bisaroques) es va sumar una més durant les jornades (Escola Municipal d’Expressió) i es varen visitar tres més a petició nostra (Escola El Rusc, Pasta de Sal i Les Baldufes).

De les primeres hem vist molts d’espais diferents, que responen en alguns casos a la necessitat (escoles a espais no concebuts originalment com a escoles -hospital, convent- , espais petits i ratios altes, mobiliari de fa molts anys, poc lloc per emmagatzemar, patis “futbolcèntrics”) i altres al tipus d’aprenentatge que es desenvolupa als espais escolars.

Les quatre escoles que hem visitat sota demanda tenen algunes coses en comú: el professorat que ens va atendre té moltes ganes de canvi. Entenen que els espais escolars s’han d’adaptar als nous temps, però sobretot s’han d’adaptar a pedagogies que estimulin més als alumnes, que aprenguin a partir de la manipulació, del treball en grup, de la interacció.

A les tres escoles privades que hem visitat (El Rusc, Pasta de Sal i Les Baldufes) veim que han trobat solucions a tots aquests espais. Solucions que responen a diferents mètodes pedagògics i que a més s’han realitzat amb materials reutilitzats. Al ser projectes d’associacions de famílies, privats o concertats, tenen ratios molt més petites que a les escoles públiques i els hi permet una educació molt més lliure, basada en la manipulació i el joc i sobretot el treball amb materials que permeten l’experimentació i l’autoaprenentatge.

A les jornades “Transformant espais educatius”, realitzades a Faber Residency, es va fer la presentació del projecte REMOBLAR i es va treballar amb les persones assistents sobre els temes relacionats amb el canvi de paradigma a l’educació i la conseqüent transformació dels espais. Una trentena de docents d’Olot varen compartir idees sobre aquest tema i es varen poder posar en contacte a partir d’aquesta activitat.

A més d’aquestes visites i jornades també hem mantingut dues reunions molt interessants: la primera amb Estel Marin, de la secretaria del Consell Escolar de Catalunya que es va interessar pel nostre projecte i que ens va adreçar al Pere Costa,  Responsable dels Serveis Educatius i la Formació Permanent del Departament d’Ensenyament als Serveis Territorials de Girona amb qui vàrem estar comentant tot aquest la necessitat de formació dels equips docents sobre canvis als espais educatius i sobretot que un treball en xarxa entre les escoles d’Olot  podria ajudar a iniciar un camí cap a la transformació.

També hem pogut assistir durant la residència a les jornades “Nous espais, nous aprenentatges” organitzades pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill i el Departament d’Educació de la Generalitat on vàrem veure reiterades moltes de les observacions que s’han anat fent durant els dies de residència a OIot.

Les recomanacions generals a les escoles d’Olot que s’han visitat han estat: treballar en la transformació dels espais amb tota la comunitat educativa (fent un projecte participatiu), partir de l’observació dels espais per determinar quins usos se’ls està donant i quins altres podrien tenir (aprofitar per incloure aquestes observacions a projectes de classe com realitzar estadístiques, mesurar…) També s’ha recomanat l’ús de materials reutilitzats i l’autoconstrucció dels elements com a part de l’aprenentatge i incloure la perspectiva de gènere.

El que s’ha observat és que els centres escolars poden fer aquestes transformacions en xarxa. Per tot això pensam que Olot podria ser un gran laboratori urbà de la transformació d’espais educatius en xarxa, mapejant els recursos del territori i aprofitant el coneixement (tant a nivell de pedagogies actives com d’altres tipus de coneixements que tenguin els membres de les comunitats escolars), creant un projecte laboratori que impliqui a tota la ciutat.

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"