El tema de la guerra en el teatre italià del segle XXI està fortament influït pel teatre narratiu, expressió que es fa servir per indicar una modalitat escènica subjectiva i diegètica, en la qual les qüestions sobre la guerra i com metabolitzar les tragèdies que s’hi associen sorgeixen en diferents obres. Les representacions de teatre narratiu treuen a la llum esdeveniments de rellevància nacional i internacional i els tracten des de punts de vista íntims i personals, a l’hora que posen de relleu la manera en què cada persona pot exercir una influència substancial sobre el llegat del passat i les qüestions del present.

L’objectiu de la recerca és analitzar un corpus d’obres d’autors de l’anomenada «segona generació de narradors», entre els quals Ascanio Celestini, Giuliana Musso, Davide Enia y Mario Perrotta; així s’hi podrà rastrejar els processos de construcción de la història que revelen les contradiccions d’esdeveniments traumàtics del passat i del present, amb la finalitat de conduir els espectadors a prendre una postura i elaborar noves perspectives per a un futur més conscient.