Fins i tot per a adults, el concepte de finançament de projectes de desenvolupament de ciutats pot ser complicat i difícil d’entendre. Com a resident de Faber, em van convidar a l’escola Petit Plançó per compartir amb estudiants de 15 anys el meu projecte de finançament col·laboratiu. Per fer-ho, vam organitzar un joc que simula el comerç i l’intercanvi internacional. Amb diferents objectius de desenvolupament urbà: transport, aigua, tecnologia, habitatge, educació, medi ambient i salut, els estudiants van competir per recollir els recursos en forma de cartes. El guanyador de la primera ronda va ser el primer alumne que va recollir tots els recursos necessaris per a un objectiu. Això els va ensenyar d’una manera interactiva la importància d’estratègies, priorització i costos d’oportunitat en la planificació urbana. Els estudiants van sentir-se, realment, guanyadors o perdedors en cada transacció. A la segona ronda, els estudiants van intercanviar targetes de recursos amb un nou objectiu: realitzar tots els projectes de desenvolupament urbà. Aquesta perspectiva va ressaltar l’expansió de les possibilitats mitjançant la col·laboració, així com el compromís dels grups d’interès. Al final del joc es van adonar que si volen una bolera o una discoteca a Olot (les seves idees), per aconseguir-les calia dur a terme un procés moltmés ampli. També vam veure un muntatge en vídeo d’esdeveniments i projectes a ciutats del món per visualitzar el poder de les nostres idees i recursos, col·lectivament. Va ser un honor i privilegi passar aquest temps amb els estudiants i professors del Petit Plançó.