La primera de les conferències de l’estada «Guerra i teatre al segle XXI» ha anat a càrrec del professor argentí Luis Emilio Abraham, amb el títol «Béns socioemocionals del teatre per a èpoques postheroiques: dos casos del teatre argentí». En la seva intervenció, el professor de la Universitat Nacional de Cuyo ha analitzat dues obres de teatre, Nada que ver con otra historia (1970), de Griselda Gambaro, i Automáticos (2005), de Javier Daulte, com a textos que reflecteixen símptomes socials i miren de treballar-hi.

La hipòtesi de treball de la conferència ha estat la següent: els béns psicosocials i educatius de la ficció són fonamentals per a la societat contemporània i el teatre disposa de capacitats excepcionals en aquest sentit per fer de mirall. Després d’un context teòric basat en autors com ara Rita Segato i Herfried Münkler, el professor Abraham ha comparat fragments de l'obra de Gambaro amb discursos d’Eva Perón, i també ha disseccionat fragments de l’obra de Daulte.