Faber, la Residència d’Arts, Ciències i Humanitats de Catalunya va començar a caminar l’any 2012, quan encara pensàvem en una residència d’escriptors.

De tot això, fa tant de temps i han passat tantes coses a l’endemig que sembla que formi part d’un temps que ja no és el de Faber. Les dificultats polítiques, el pas del temps, la crisi econòmica i, sobretot, la feina desenvolupada durant la gestació del projecte va fer que la idea anés canviant i que les idees ens canviessin a nosaltres. Faber va obrir les portes el 12 de setembre de 2016, aviat farà mig any. Durant aquests mesos han passat per les nostres instal·lacions una cinquantena de residents i hem gestionat més de trenta activitats (conferències, taules rodones, seminaris i tallers).

La gestació del projecte va ser llarga. S’havien de superar la crisi i les dificultats econòmiques però també la complexitat que suposava haver d’explicar un projecte nou com aquest. Per això, calia trobar la manera de dedicar el pressupost a idees, a activitat cultural, superant la forma d’inversió en infraestructures que s’havia seguit en anys anteriors. El procés de crear complicitats amb l’Ajuntament d’Olot i la Generalitat de Catalunya va ser intens i llarg, però era necessari per arribar on som ara. 

D’altra banda, situar la residència en un hotel no va ser una decisió senzilla, però sempre hem tingut clar que Faber no és un edifici, sinó un conjunt d’activitats, de relacions, de temps culturals. 

Quins són els objectius de Faber?

Des del començament hem prioritzat tres objectius, els quals hem respectat en tot moment. El primer, oferir un espai de treball idoni als residents perquè puguin desenvolupar el seu projecte professional. Creiem que per als residents Faber ha de ser un lloc per crear i enriquir-se mútuament.

El segon, propiciar la convivència entre professionals de diferents àmbits per tal de fomentar sinergies entre disciplines creatives, entre cultures i països; volem que sigui un espai on es puguin crear formes de diplomàcia cultural. De la mateixa manera, esperem que els residents coneguin Olot i la realitat social i cultural del nostre país..

El tercer objectiu de Faber és posar a disposició de la ciutadania tot aquest talent. Per això, durant aquest temps de convivència, els residents també col·laboren en activitats, adreçades a estudiants, professionals i públic en general, que es fan d’acord amb un projecte específic per a cada resident; un projecte que té en compte demandes i necessitats detectades prèviament al territori. Per poder dur a terme aquests actes, Faber col·labora amb centres culturals, biblioteques, escoles, instituts, empreses i universitats d’arreu de Catalunya.

Què aporta el nostre projecte?

Faber és un lloc singular dins del panorama de les institucions culturals catalanes i volem que també ho sigui dins de l’àmbit internacional. La residència és un espai interdisciplinari i contemporani que participa dels interessos de la societat que l’acull. Recull les idees, els corrents d’opinió i les preocupacions de la cultura contemporània europea i mundial.

La majoria de convocatòries són obertes, basades en una línia de treball preestablerta, però també convoquem els residents a partir de comunitats de pràctica, com el període sobre llenguatges informàtics amb matemàtics que van venir d’universitats d’arreu del món, o a partir de projectes de treball, com el que vam organitzar durant l’estada de dansa, que el vam fer en coordinació amb el festival de dansa Sismògraf.

Abans de l’estiu, entre el 15 i el 30 de maig, hi haurà un període dedicat al nou periodisme durant el qual vindran 21 periodistes a treballar sobre les noves direccions que pren el periodisme. I a la tardor tindrem dues estades més: la primera, dedicada a les creences religioses, i la segona, al feminisme. L’aposta per la interdisciplinarietat és clara, volem establir pràctiques que acceptin la complexitat de les formes culturals contemporànies. Qui pot venir, per exemple, al programa de creences religioses? Qualsevol professional, investigador, artista o escriptor que tingui un projecte relacionat amb la religió i que vulgui participar en activitats relacionades amb la seva àrea d’investigació, treball o reflexió. Per exemple, un arquitecte que hagi estudiat la història dels espais sagrats podria ser resident del període de religions i algú que hagi estudiat les relacions de gènere podria desenvolupar el seu treball durant l’estada de feminisme.

Faber és un espai de retorn cultural i social, aquesta va ser la condició que va regir tot el projecte des de bon començament. Com hem dit abans, no vam concebre la residència com un espai físic, sinó com el conjunt d’idees, fets i activitats. Els residents han de fer un conjunt de propostes que siguin factibles, adequades al període de temps que s’estiguin a Faber,, perquè les puguem oferir a institucions, associacions, organitzacions o empreses.

De la mateixa manera, volem que Faber sigui un centre de producció. Dels vincles entre residents han de sortir documents, estudis, reculls de documentació i tot d’eines i idees que han d’aportar alguna cosa al conjunt de camps de saber amb què ens interrelacionarem. Lluny de la imatge de la torre d’ivori —Faber no és un espai de retir— volem que, bo i respectant els espais i els ritmes de treball, l’estada dels residents tingui un impacte positiu sobre estudiants, professionals i ciutadans en general.

Tot just comencem. N’hem d’aprendre i ens hem d’arriscar per poder aportar el nostre gra de sorra a la construcció de la cultura del país.