El saló historiat de Can Trincheria –seu de l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot –, va acollir, el passat 28 de setembre, una conferència sobre l’Islam a càrrec de Víctor Pallejà, amb el títol de Comprendre l’Islam al segle XXI. El que cal saber de l’Islam, d’ahir, d’avui. Aquesta intervenció s’emmarcava dins el cicle d’activitats que organitza la Residència Faber, dirigida per Francesc Serés. Ell mateix va introduir, breument, la trajectòria de Víctor Pallejà, reconegut islamòleg i arabista que exerceix la docència universitària, a més de la investigació independent i la traducció. Durant la seva estada a la Residència Faber, des del 12 de setembre fins a l’1 d’octubre, va preparar i difondre una exposició divulgativa sobre l’Islam, en diferents institucions culturals i centres educatius.

Entre els propòsits de Víctor Pallejà, com a veritable fil conductor del seu discurs, hi havia la des-construcció d’alguns tòpics o apriorismes infundats, que no tenen res a veure amb la realitat de l’Islam. Segons ell, les cultures occidentals s’han instal·lat en la incomprensió de l’altre, a tots els efectes. Aquesta, en definitiva, és una posició de confort, que permet estalviar-se qualsevol esforç d’entesa i, al mateix temps, permet justificar determinades violències o campanyes militars (la guerra d’Iraq), a més de posar en pràctica interessos concrets (el mercat del petroli). Com exemples d’incomprensió, Víctor Pallejà va citar l’Estat Espanyol que impedeix cursar, de manera oficial, estudis universitaris sobre la cultura islàmica, convertint-se en l’únic país europeu amb aquestes mancances.

Tot seguit, va passar a parlar de l’afirmació històrica en termes de victòria i de fracàs. El llibre de Francis Fukuyama, El final de la història i l’últim home(1989), en l’acabament de la Guerra Freda, introduïa el relat oficial dels vencedors de la Història Contemporània. Des d’aleshores, Occident s’ha atribuït, amb prepotència, la supremacia del món i, sovint, ha menyspreat els “perdedors” de la Història que, per exclusió, afecta a Orient. Víctor Pallejà va relativitzar l’hegemonia occidental recordant que, anteriorment, el món islàmic havia gaudit gairebé de tretze segles de triomf, des del 622 fins a la caiguda de l’imperi otomà al segle XIX. Als nostres dies, el mateix Islam s’interroga sobre aquesta recent inferioritat del seu model de vida, però, en qualsevol cas, no és admissible l’esmentada propaganda d’èxit occidental. Una veritable història de les cultures, hauria de tenir una perspectiva més àmplia i no hauria de caure en aquestes reduccions polítiques, entre altres coses, perquè, a l’Islam, també hi ha un occident. Aquest substantiu té la seva traducció a l’àrab en maghrib i, per tant, l’ampla zona que s’estén al nord-oest del continent africà, coneguda com Magreb, significa exactament el mateix que Occident, o sigui, “el lloc per on es pon el sol”. Aquest comentari de Víctor Pallejà va servir per desmuntar la nostra pertinença sobre l’atribut occidental com a característica exclusiva que ens fa diferents: cada cultura té un punt cardinal de la finitud.

Això va donar peu a un discurs sobre les ingerències polítiques al món islàmic des de la primera guerra mundial, fins al conflicte de Síria passant per la Segona Guerra Mundial amb la matança dels uzbeks, els diversos enfrontaments de la Guerra Freda, les Guerres del Golf o les primaveres àrabs. Víctor Pallejà va esmentar tots aquests noms propis de l’abús, pel que fa a la interferència occidental sobre el món islàmic. Això sí, els terminis de la brevetat van exigir un format d’antologia, de la cita o del resum per referir-se a tantes qüestions d’interès, en aquest sentit.

Amb un llenguatge incisiu, Víctor Pallejà va seguir desmitificant tòpics i des-construint prejudicis. Un dels punts més sensibles va ser el que tenia a veure amb el terrorisme islàmic. De manera estratègica, Víctor va entrar en matèria amb arguments etimològics, recordant que la paraula terrorisme va aparèixer al vocabulari francès i, concretament, durant les guerres napoleòniques a Espanya, per referir-se a les escaramusses i els atacs sobtats que rebien els soldats francesos per part de la resistència autòctona. Així, doncs, quedava clar que els primers usos del terror van aparèixer dins el marc europeu, d’una manera autoinduïda. Inevitablement, el públic va encaminar les seves preguntes sobre els atemptats jihadistes del passat mes d’agost a Barcelona. En aquest punt, Víctor, també va intentar relativitzar la informació rebuda per part dels mitjans d’informació majoritaris. Encara que va responsabilitzar bona part d’aquest fenomen a la coalició internacional que va participar a la Guerra d’Iraq, també va parlar dels problemes interns d’alguns països àrabs, com una altra de les causes. La mala gestió de la seva economia, en molts casos corrupta, les mancances en sanitat i una educació insuficient són factors que han establert una societat fracassada on molts joves es senten desesperats i això pot conduir a que el terrorisme els capti més fàcilment.

En definitiva, la conferència de Víctor Pallejà va formular-se des d’una poètica d’estat de la qüestió per divulgar les característiques actuals del món islàmic, una tasca de sensibilització imprescindible per a un context mediterrani com el nostre, cada vegada més exposat a l’intercanvi cultural i a les relacions internacionals nord-sud. Si bé aquest format va resultar, en alguns moments, massa ambiciós per tractar amb profunditat les qüestions que s’anaven obrint, aquestes presentacions resulten d’allò més necessàries si es vol acabar construint una societat integradora i cohesionada.