L’objectiu d’aquest article és investigar les polítiques lingüístiques per a persones amb discapacitat auditiva i de parla a l’Índia, amb un interès específic en la llengua de signes índia. El punt de partida de l’article és la falta d’atenció que pateixen aquestes persones en les polítiques socials i en el discurs polític. La desatenció de les seves necessitats té com a conseqüència una baixa autoestima i uns índexs d’abandonament escolar molt elevats entre els infants en aquesta situació. A partir de l’estudi de les polítiques legislatives i de la seva implementació en dos àmbits concrets, com són els mitjans de comunicació i l’educació, analitzo fins quin a punt els canvis polítics recents han abordat les necessitats de les persones amb discapacitat auditiva i de parla. Finalment, també proposo quatre recomanacions polítiques per tal d’aconseguir unes polítiques més inclusives per als grups afectats.