Estades individuals / Olot
SATU EKMAN
Del 13 de novembre de 2023 al 1 de desembre de 2023
Biografia
Satu Ekman es va graduar el 1999 amb un Predoctorat de Filologia Espanyola de la Universitat de Hèlsinki.
Del 1995 al 2011 va exercir de professora de traducció (castellà-finlandès), Departament de Filologia Espanyola, Universitat de Hèlsinki.
Des de 1992 és traductora literària del castellà i el portuguès al finès, i des del 2016 també del català al finlandès. Ha traduït més de cinquanta obres literàries al finès, majoritàriament novel.les.
L’any passat, 2022, va ser condecorada amb la Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica pels mèrits com traductora de literatura hispànica.
Algunes de les seves traduccions més destacades:
EL TERCER PAÍS, Karina Sainz Borgo, Aula & Co 2022 (es-fi)
EL ASESINO HIPOCONDRIACO, Juan Jacinto Muñoz Rengel, Moebius 2020 (es-fi)
EL VIOLÍ D’AUSCHWITZ, de Maria Àngels Anglada, Bazar 2018 (cat-fi)
VICTUS, d’Albert Sánchez Piñol, Bazar 2016 (es-fi)
LA VELOCIDAD DE LA LUZ, de Javier Cercas, Bazar 2007 (es-fi)
LA INVENCIÓN DE MOREL, d’Adolfo Bioy Casares, Kookos 2002 (es-fi)
Projecte
A la Residència FaberLlull em concentraria en treballar amb la traducció del català al finès de les obres de teatre Quant temps em queda, de Marta Buchaca, i FitzRoy, de Jordi Galceran.
També aprofitaré per veure FitzRoy a l´escenari abans de l'estada i per viure en un ambient català, reactivant l’idioma.
Quant temps em queda és una comèdia que ens fa reflexionar sobre la vida i la mort.
A Fitz Roy el mal temps obliga les escaladores a aturar-se i, durant aquesta estona, sorgeixen problemes inesperats que les fan dubtar de si tirar endavant l’ascensió o rendir-se.
Vaig tenir ocasió de treballar en les traduccions de dues obres de teatre catalanes, Fitzroy, de Jordi Galceran, i Quant temps em queda, de Marta Buchaca, en la residència Faberllull d’Olot, del 13 de novembre a l’1 de desembre. Estic molt agraïda per l’entorn i les facilitats oferides que em van ajudar a concentrar-me de manera eficient en la feina. Va ser un luxe viure en un ambient de parla catalana, veure cada dia els camps i els volcans, sortir a caminar amb les boires a punta de dia i després posar fil a l’agulla, amb el cap i el cor plens d’aire, de foc, de terra i de pau. El temps em va retre més del que havia previst, i vaig compartir els sopars i més estones amb gent preciosa que va arribar a ser com una família, encara que tots procedíem de camps artístics i de recerca diferents, a més de la diversitat d’edats i països d’origen. Crec que tots ens vam arribar a sentir com si forméssim part d’una realitat diferent on es produeix la màgia, tant en l’àmbit laboral com en la convivència humana. A Olot, vaig ser molt més productiva de l’habitual i amb els meus companys vam tenir converses molt fructíferes. Mil gràcies a l’Institut Ramon Llull, a Pepa i a tot el personal de l’hotel: la recepció, la cuina, el cambrer i el servei de neteja.
