Allunyar-se per retrobar-se

Quan vaig sol·licitar l’estada a la Faber, ho vaig fer en un moment en què volia acabar una obra de teatre començada en un curs a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona, que va durar d’octubre de 2019 a maig de 2020, amb un confinament pel mig... Aquest període tan incert, que fa que les teves emocions cavalquin per una gran muntanya russa, va fer que l’obra quedés inacabada però amb aquell cuquet per finalitzar-la.  Quan em van dir que podia venir a la Faber, vaig pensar “ara no tens excusa” però entremig vaig començar un curs de creació de nou a la Beckett amb el Josep Maria Miró, que em va fer plantejar noves coses per escriure, per llegir (he llegit més teatre que mai!) i per investigar. La majoria de vegades el nostre moment vital ens porta a variar la nostra escriptura. Ho admeto, soc dispersa. 

A Faber he començat a escriure un text teatral basat en la necessitat de protegir allò que més estimem, de la natura i de la necessitat de fugir de la societat capitalista. Una dona que viu aïllada a la muntanya i que de sobte rep la visita d’una noia que li capgira la seva pau i la torna a connectar amb tot allò que va deixar endarrere en el seu moment. No podia trobar un entorn millor per fer-ho. Les bases del text estan posades. Sense oblidar-me, però, de l’altre text, que penso entomar de nou quan m’hi torni a retrobar. 

He trobat un espai on poder dedicar-me només a escriure, allunyada del dia a dia i de les obligacions que no ens permeten fer-ho com voldríem. També m’he dedicat a fer els exercicis de les classes de la Beckett sense presses, amb temps i amb més dedicació que mai. He llegit un munt de textos teatrals que tenia acumulats. També he investigat sobre un tema familiar que vull posar algun dia per escrit que m’ha portat a dirigir-me a diferents arxius i que està coent-se des de la precaució i l’emoció. 

He conegut dues companyes de les quals he après moltíssim i amb qui ja hem parlat de projectes de futur. També, m’he retrobat amb la meva professió des de la distància, posant sobre la taula què és el que m’agrada, quina és la meva part vocacional i quina no i què és allò que em motiva i allò que no tant. 

Dimecres em va agafar una crisi existencial sobre ben bé què feia a la Faber, ja que m’havia exigit acabar una obra i no ho estava fent... Però quan he posat per escrit tot el que estava fent, aprenent, escrivint... m’he adonat de com ha donat de si la setmana. 

Gràcies per tant!