Estades temàtiques

GABI MARTÍNEZ

Del 13 d'octubre de 2020 al 23 d'octubre de 2020

GABI MARTÍNEZ
Escriptor
Barcelona

Biografia


Gabi Martínez (Barcelona, 1971) és escriptor. El 2020 ha publicat Un cambio de verdad, basat en la seva experiència com a pastor a La Siberia extremenya. La seva última novel·la és Las defensas, triada entre les millors de l’any 2017. En la barrera i Sólo para gigantes van ser triats millors llibres de no ficció en llengua espanyola de 2012 i 2011 respectivament. Sólo para gigantes va ser runner-up del Premio Valle-Inclán concedit per The Society of Authors londinenca a la millor traducció de l'espanyol a l'anglès. Tota la seva obra fa singular atenció a les relacions entre els individus i el medi ambient, el paisatge, l'entorn físic. Així va idear el projecte Animales invisibles, sobre el que ha publicat un primer llibre i treballa en dos més. Alguns altres llibres seus són Voy, Los mares de Wang, Sudd i Una España inesperada. La seva obra ha estat traduïda a deu països.

Ha coguionitzat les docuficcions Ordinary Boys i Angels & Dust.

Membre fundador de la Asociación Caravana Negra per a la difusió de la cultura i la natura; i de la Fundación Ecología Urbana y Territorial, que defensa la implantació de les superilles.

Projecte

A la residència treballaré en el segon volum del projecte Animales invisibles, que desenvolupo amb l’arqueòleg Jordi Serrallonga. Viatjo per tot el món a la recerca d’animals difícils —o impossibles— de veure per què són mítics, estan extingits o en queden molt pocs, amb la idea d’explicar-los a ells i al seu entorn. A Faber escriuré sobre els últims viatges a la recerca del mala (marsupial de la costa oest australiana), el macaco de cua de lleó (Kerala, India) i el milodont (Patagònia argentina).

L'estada a la residència Faberllull Olot ha aconseguit quelcom inesperat: fer oblidar de debò la pressió que el Covid està imposant al nostre dia a dia. Malgrat haver de respectar les mesures higièniques necessàries, les jornades han volat entre feina, actes públics, excursions i converses amb els altres residents.

Sobre la feina feta, tal com m'havia proposat, he pogut desenvolupar l'estructura d'un proper llibre sobre animals invisibles, centrant-me molt en la balena basca. A més d'acabar un guió radiofònic basat en un llibre meu on investigo la vida i assassinat d'un zoòleg valencià que va viure quinze anys a l'Hindukush. Han estat dies de concentració perfecta que arrencaven amb esmorzars de grup abans de tancar-me a escriure. A l'hora de dinar, pràcticament cada dia he sortit amb companys d'excursió, alternants volcans, amb la ciutat d'Olot, fagedes o espais naturals com la Moixina. El paisatge ha estat ben reconegut i gaudit, el temps també ha acompanyat. I a aquestes incursions vam afegir les realitzades amb guies locals com el pastor Toti Juanola, que ens va portar a les pastures on s'estan les seves ovelles roges; la ruta amb l'equip de Can Trona, que ens va ensenyar la Vall de Bianya en una sortida plena de gorgs, teixos, fonts…

La combinació despatx-natura ha estat equilibrada, estimulant, animada per una meteorologia “al dente” que d'alguna forma haurà ajudat a crear un ambient distès i fins i tot afectuós amb la resta del grup.

Sobre actes concrets, a l'Observatori del paisatge d'Olot vaig trobar llibres que m'ajudaran en un projecte sobre paraules naturals que també estic pensant; a Barcelona, vaig presentar el llibre Mudanza del isonauta, del meu company d'estada Jorge Riechmann, i vaig acabar la residència presentant el meu últim llibre, Un cambio de verdad, a Can Trona, obrint una taula rodona amb tres ramaders de la zona (Alba Roquer, Gemma Vila i Miquel Vila), després que un altre, Marc Muntanya, introduís l'acte interpretant dues cançons.

Voldria subratllar que Faberllull va convocar una roda de premsa conduïda per Francesc Serés, el director de Faberllull, i on va participar també l'alcalde d'Olot, Pep Berga; la Pepa Pasamón, tècnica de continguts a Faberllull Olot, i jo mateix. Es va fer balanç de la tasca dels quatre anys de Faberllull i es va presentar l’estada de Liternatura. Tothom semblava satisfet, fins i tot els periodistes.

El menjar era sa, moderat i bo, les persones de l'hotel, amables i respectuoses. Per baixar a Barcelona se'ns van donar totes les facilitats i unes targetes de bus perquè el desplaçament sortís gratis. Què més podíem demanar? Les idees han rajat a bon ritme, provocant a uns i altres a intercanviar les pròpies, i han sortit compromisos de futur que segur faran que més d'un i una es retrobin.

Com a molt valuós, indicar la bona reacció que ha tingut la gent que ha participat d'alguna manera en els actes convocats, coincidint que s'han d'intentar impulsar iniciatives que reflecteixin de forma creativa la relació entre art i natura.

Aquesta residència ha estat la primera -sembla que a tot l'Estat espanyol- a ajuntar persones que escriuen amb la natura com a protagonista fonamental dels seus textos. S'ha obert una porta per continuar en aquesta línia, i per visibilitzar la feina sota una paraula autòctona que podria reunir aquest tipus de literatura en lloc de l'anglosaxona nature writing: liternatura.

Promoure activitats d'aquest tipus, on els escriptors -o artistes- contactin amb la població local que treballa amb la natura, sembla una excel·lent manera d'animar uns i altres a intercanviar idees i experiències que els convidin a visibilitzar uns treballs, sectors, persones, que estan fent una gran tasca sovint invisible.

Potenciant aquesta aliança art-natura es pot aconseguir que l'atenció mediàtica es desplaci cap a propostes estimulants, saludables i probablement creatives que poden ajudar a canviar la mirada que un gran nombre de persones tenen hores d'ara sobre la pròpia natura i l'art.

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"