Montse Homs (Gurb), resident a Faber Andorra, ha recitat aquest dimarts poesies del seu llibre Faules poètiques, a l’alumnat de tercer de primària de l’escola Mare Janer de Santa Coloma (Andorra). Ho ha fet acompanyada de Laia Domènech, que es va encarregar de dissenyar les il·lustracions de l’obra.

Des de les èpoques més remotes, els animals són protagonistes de la tradició literària. L’obra consta d’una cinquantena de petits poemes que donen veu als animals. Cadascun té alguna cosa a dir-nos, des del pit roig a l’albatros, des de la cuca de llum al rinoceront, des del krill a la balena. De vegades, són paraules tendres que evoquen un sentiment, una emoció o un record, de vegades són conceptes o projectes de vida, de vegades són simples imatges d’un paisatge real o d’un de fantàstic. Les il·lustracions, amb collage, són plenes de simbolisme i acaben de donar textura als sentiments.

Faules poètiques és un llibre per entrar-hi i estar-s’hi, sols o acompanyats. Un llibre que inspirarà el lector tant si el llegeix seqüencialment com si ho fa de manera aleatòria. Cada un dels poemes recorden que els animals, parlant d’ells, parlen dels humans.

El dimecres, Montse Homs ha tornat a l'escola per fer una xerrada als estudiants de sisè de primària. L’escriptora els ha parlat de l’obra inèdita Joc que viu i fa caliu, que està escrivint fins al 26 de març a la residència Faber Andorra. Es tracta d'un poemari infantil format per una poesia troncal, que parla de poesia, i una cinquantena de poemes que utilitzen els jocs tradicionals com a metàfores per parlar de sentiments. El títol fa al·lusió al poemari Del Joc i del Foc (1946) de Carles Riba: «una combinació de dues possibilitats mútuament indispensables on l’artifici (del joc) i la passió (del foc) venen a confondre’s».

Dins els capítols hi trobem els poemes dels jocs, que tenen entitat pròpia i, a la vegada, fan referència a un o més versos de la poesia troncal. Els poemes de jocs arranquen amb el poema «Baldufa» que transmet l’impuls a la cinquantena de poemes que venen després, i que agafen formes i continguts nous a cada capítol. Aquests estan inspirats en els jocs tal com es coneixen, però reflecteixen el moment present, allunyant-se de la moralitat i el didactisme.