Santiago Sanguinetti és un referent postmodern de teatre polític a l’Uruguai i és el creador de Trilogía de la revolución, una obra formada per tres textos: Argumento contra la existencia de vida inteligente en el cono sur (2012); Sobre la teoría del eterno retorno aplicada a la revolución en el Caribe (2012) i Breve apología del caos por exceso de testosterona en las calles de Manhattan (2014). Aquesta trilogia manté un mateix fil conductor: portar a terme la revolució a través de la «guerra» o la rebel·lió armada. Per analitzar la representació de la guerra i el teatre a l'Uruguai del segle XXI a través de la mirada d’aquest autor, no podem deixar de banda els discursos i les pràctiques revolucionàries del passat recent tant a l’Uruguai com a tot Llatinoamèrica, on es barregen amb el guevarisme, la revolució cubana i la figura del zombie com a producte final del capitalisme. A través de la juxtaposició d’elements dissonants que conviuen en aquests textos i el discurs de la postmemoria, aquestes tres obres funcionen com a potenciadores de reflexió crítica de la realitat, a la vegada que fomenten la consciència social a través de l’humor absurd i incòmode, i consoliden aquesta trilogia per una única obra, un únic relat sobre la identitat col·lectiva dels uruguaians.