Francesc Foguet i Boreu, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador d’aquesta estada, ha ofert avui la conferència «Les guerres contemporànies en la dramatúrgia catalana del segle XXI».

La dramatúrgia catalana de les dues primeres dècades del segle XXI ha tractat també les guerres més contemporànies, com ara Afganistan, l’Iraq, Síria i Ucraïna. En aquesta intervenció s’ha analitzat un corpus delimitat d’obres teatrals a la llum de diferents enfocaments sobre el vincle entre guerra i teatre, En primer lloc, s’examinen les peces que fan referència als conflicte bèl·lics deliberament de forma abstracta: Presoners de l’aigua de Josep Lluís Roig, La pell en flames de Guillem Clua, Estralls de Jordi Casanovas i La finestra de Ignasi Garcia i Barba. En segon lloc, es consideren les obres que tracten sobre guerres conegudes: Dones, dones, dones y Bagdad –dones al jardí– de Manuel Molins, Testimoni de guerra de Pau Carrió i Llucià, Els gossos de Manuel Brugarolas i Em dic llibertat d’Olena Romaniuk. De la interpretació de totes en conjunt, finalment, s’obtenen una sèrie de reflexions generals sobre el valor ètic de la dramatúrgia de temàtica bèl·lica, la disparitat entre tractar-les de manera abstracta o concreta, la coincidència a l’hora de reflectir els costum de les guerres –i les funcions que pot assumir el teatre davant l’horror de la guerra.