Poc després d'enviar un correu electrònic a Isa Delga, directora de l'Escola d'Idiomes Claude d'Olot, per a "Una conversa amb l'autor Darius Callier", una presentació sobre la meva residència amb el Faberllull, vaig rebre immediatament una resposta sobre l'elecció de preparar el meu text en català. "Així que parles català! Guau! Bona feina". Quan vaig arribar, em van preguntar aclaparadorament com és que un novaiorquès havia après català i podia discutir els matisos dels esdeveniments recents en la política regional de Catalunya. Durant l'hora següent, vaig descriure els estudiants d'anglès avançat de l'escola el meu temps de vida a Barcelona i París, els meus viatges per Europa i la meva experiència política professional.

La conversa sobre el marc del meu llibre i els desafiaments moderns a la democràcia va passar almenys en dues direccions, i la primera va ser l'oportunitat d'intercanvi lingüístic i cultural. A més, els meus interlocutors van generar nous consells per a la meva escriptura mentre parlàvem després de la meva presentació.

Vaig sortir de la meva activitat amb noves idees per explorar. Vaig aportar a la meva audiència raons per tenir un optimisme fonamentat sobre les recents tendències polítiques negatives, que és la meva darrera esperança per al títol del meu llibre Demos. Però sobretot me'n vaig anar amb més confiança que hi haurà públic de totes les nacionalitats disposat a rebre el meu llibre en la seva forma final.