Durant la meva estada a faberllul Olot m’he reunit amb un filòsof i farmacèutic, en Joel Piqué, i he visitat l’arxiu documental de l’Observatori del Paisatge d’Olot. Un dels punts claus en la meva recerca és aquesta mirada transversal, que genera ponts i oportunitats de connexions per a la recerca i l’experimentació.
Des d’aquesta perspectiva podríem interconnectar els dos observatoris d’Olot: el del paisatge i el d’humanitats, que, a priori sense saber-ho, tenen més en comú del que a simple vista es podria pensar. Només falta la construcció d’aquests enllaços vitals, d’aquestes juntures que generen de cop i volta una espurna d’encesa neuronal.
I, en definitiva, un camí cap a la comprensió de l’humà. “El meu paisatge, el meu cel, amb la mirada ens fem les coses nostres, per estimar-les.”
Cada persona és un misteri, cada pensament un món i cada connexió un miracle. Així com l’espai públic és una juntura, camins que ens ajunten; la mirada transversal són camins de connexions internes que ajunten pensaments, idees i realitats.