He fet un parell de xerrades sobre el procés creatiu a alumnes de batxillerat de l’escola andorrana de Margineda. Dit així sona ampul·lós, però el que he intentat és ensenyar el meu viatge per la literatura: un viatge fet d’elements absolutament diferents. He defensat que com a escriptors -però també com a lectors- hem de tenir ulls i orelles ben parats per rebre tota mena d’històries, de detalls, de maneres de dir que poden convertir-se en un motor narratiu. Em sembla, els he dit, que les històries de ficció són un camí per entendre també les complicacions i els matisos: l’escriptor ha d’apuntar sempre al matís. He posat exemples d’autors que m’han acompanyat en l’escriptura de la meva segona novel·la, No soc aquí, i n’he llegit fragments per apropar algunes de les meves dèries. Diria que el fragment del combat d’insults entre la Mila, la narradora de la novel·la, i el seu germà s’ha endut la palma (era per reflectir que tota història és la manera com s’explica).  I el més curiós de tot plegat és que m’han escoltat amb atenció i a més a més m’han fet preguntes. Per mi ha estat molt estimulant. També he compartit amb ells alguna primícia que hem quedat que no sortirà de les valls d’Andorra.