Amb aquestes paraules que parafrasejaven el poeta Marc Granell, Laura Borràs va voler descriure a la presentació oficial de la residència a Olot la necessitat d’un projecte com Faber. Un projecte ambiciós i d’abast nacional, van insistir a afirmar tant la directora de la Institució de les Lletres Catalanes com el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Olot, Josep Berga, que van acompanyar el director de Faber, Francesc Serés, i dos dels residents actuals a la roda de premsa de presentació. L’espectacular panoràmica que envolta els jardins de l’Hotel Riu Fluvià, on està situat Faber, va ser el rerefons ideal per explicar un projecte pioner a Catalunya per la seva interdisciplinarietat i per la seva vocació de servei a la societat i les institucions.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Olot, impulsor de Faber juntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va obrir l’acte per donar la paraula al director Francesc Serés, que va explicar el llarg camí recorregut fins a l’obertura de Faber, i en va destacar la voluntat de ser un espai de treball i de convivència, però també la repercussió que ha de tenir a Olot, a Catalunya i també en l’àmbit internacional. Serés va remarcar la interdisciplinarietat dels residents, que en el futur podran treballar al voltant d’un mateix tema, però sempre des de perspectives i especialitats diverses. L’objectiu final és aconseguir l’enriquiment cultural i social dels residents fruit del seu treball personal, però també de la interacció entre ells i amb la societat que els envolta.

La participació en la presentació de dos dels residents actuals va permetre copsar el vessant pràctic d’aquest objectiu plantejat sobre el paper. Els escriptors Anna Ballbona i Noufel Bouzeboudja, que porten prop de dues setmanes residint a Faber, van explicar quina havia estat la seva experiència fins aleshores. La primera va destacar la bona entesa entre els residents, que incloïa fins i tot confidències a l’hora del sopar, però sobretot va remarcar la manera com les converses entre els estadants de ben segur acabarien influint sobre el projecte que cadascú estava desenvolupant per separat. Sens dubte, aquesta és la voluntat dels impulsors de Faber: que hi hagi un abans i un després del pas per la residència, tant per als mateixos residents, com per a la ciutadania i les institucions i empreses que hi puguin interactuar. Bouzeboudja va aprofitar el seu torn per evocar la lluita per la supervivència de la identitat a la seva regió natal, la Cabília, i va comparar la seva situació amb la presència més plàcida i estesa de la cultura catalana a Catalunya.

La sempre energètica i didàctica Laura Borràs va cloure l’acte amb una intervenció que posava l’accent sobre l’ambició del projecte i sobre el suport indiscutible de la Generalitat de Catalunya, atesa la seva repercussió nacional. Borràs va comparar la convivència de talents a Faber amb la mítica Residencia de Estudiantes de Madrid, punt de trobada de nombrosos intel·lectuals al llarg de dècades de funcionament. La directora de la Institució de les Lletres Catalanes va citar un fragment d’una carta que un d’aquests intel·lectuals, Federico García Lorca, va adreçar als seus pares descrivint la feina que feia a la residència: “Lee que te lee todo el día”, i va insistir en la importància de les humanitats, avui tot sovint no prou considerades.

Per tancar l’acte, es va fer una foto de grup i es va oferir un refrigeri durant el qual la resta de residents -l’escriptor Philip Hoare, la traductora Satu Ekman, l’escriptor Jorge Galán i la productora de televisió Erga Netz- van poder respondre de manera informal a les preguntes de la quinzena de periodistes reunits per presenciar el naixement d’un nou projecte que ha d’aplegar al llarg dels anys el millor talent de les arts, les ciències i les lletres d’arreu del món.