Biografia

Carlos Moruno Moyano és historiador i professor substitut d’història contemporània a la Universitat Rovira i Virgili. Es va doctorar en aquesta universitat el 2022, amb una tesi dedicada a les transformacions polítiques i socials de Catalunya durant el primer terç del segle xix, guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat. En els darrers anys, ha orientat progressivament la seva recerca cap a la història ambiental i, especialment, cap a l’anàlisi de les relacions entre les societats humanes i els fenòmens naturals extrems.

En aquest àmbit, estudia episodis com les sequeres i les inundacions, les crisis de subsistència que se’n poden derivar i les respostes socials i institucionals per afrontar-ne els efectes. Ha publicat diversos articles, destacant “Faith, Famine, and Resilience: The 1817 Subsistence Crisis during the Megadrought in Catalonia” a la revista Environment and History (2026), dedicat a analitzar les conseqüències socials de la gran sequera que va afectar el nord-est de la península Ibèrica durant aquest període. Actualment, desenvolupa una línia de recerca sobre Andorra i les societats de muntanya pirinenques, orientada a analitzar històricament les formes de percepció, gestió i adaptació davant d’aquests episodis.

Projecte

A Faber Andorra treballarà en un projecte que analitza la història social dels fenòmens naturals extrems al Principat d’Andorra entre els segles xviii i xx, amb especial atenció a sequeres, inundacions, allaus i esllavissades.

L’objectiu és reconstruir aquests episodis a partir de documentació històrica i estudiar les respostes desenvolupades per les comunitats andorranes davant d’aquestes situacions de risc. La recerca combina metodologies pròpies de la història ambiental, la història social i l’ecologia social, amb la voluntat d’oferir una nova mirada sobre la relació entre societat i medi a les valls d’Andorra.