De moltes maneres emocionants i inesperades, la residència Faber Andorra va ser exactament el que necessitava per enriquir i fer progressar el meu projecte de recerca: una història dels estats més petits d'Europa (Andorra, Liechtenstein, Mònaco i San Marino). Com a historiador, estic acostumat a viatges de recerca més aviat solitaris: temps passat en arxius, remenant registres i examinant documents per desxifrar una lletra de vegades il·legible, i després redactant notes al vespre per recopilar les meves impressions del dia. Però, de la mateixa manera que el meu viatge inicial a Andorra, la residència es va convertir en un viatge de descobriment. Com la carretera que passa per un congost profund al voltant de Sant Julià de Lòria, al sud, s'obre a la vall més àmplia d'Andorra la Vella i continua serpentejant al voltant de rius i muntanyes a través dels pobles i viles que hi ha més enllà, el meu temps a Andorra va estar ple de trobades fascinants amb el passat i el present del país a cada pas.

Durant les dues setmanes i mitja que vaig estar a La Massana, vaig fer moltes visites productives als Arxius Nacionals, on tothom va ser acollidor i extremadament útil a l'hora d'orientar la meva cerca dels documents que necessitava per complementar la meva lectura de la història andorrana. Gràcies als contactes facilitats pels organitzadors de Faber Andorra, també vaig conèixer molta gent de diversos camps, en el món acadèmic, en museus, en els mitjans de comunicació i en la vida pública. Les converses amb persones de tota la societat em van permetre entendre millor com s'entrellacen el passat i el present, el rural i l'urbà, com Andorra està canviant avui i les preguntes que la gent es fa sobre el futur. En el meu temps lliure, també vaig poder visitar molts llocs diferents del país, des de la impressionant Casa d'Areny-Plandolit a Ordino fins a l'atmosfera tranquil·la del santuari de Meritxell, que testimonien la rica i polifacètica història del país. L'oportunitat també de descobrir el meravellós entorn natural del país em va proporcionar l'energia necessària per tornar a la meva escriptura d'una manera més concentrada.