L’experiència d'aquests dies que vaig passar a Olot, a la Faber, amb els traductors de la Mireia Calafell va ser més que positiva. Conèixer persones que es dediquen al mateix que tu sempre és molt enriquidor ja en si, però no sempre es fa una consciència de grup, o no tan ràpid, que és el que ens va passar a nosaltres, gràcies a la poesia, a la traducció, i sobretot gràcies a la Faber i a l'Institut Ramon Llull (la companyia i l'amabilitat de la Misia, la Pepa, i els altres organitzadors) per oferir-nos aquest entorn tan idíl·lic i aquest context tan ideal per la trobada de cultures, curiositats i lectures.

El programa del primer dia, després de conèixer la trajectòria de la Mireia Calafell, la lectura de poemes traduïts de les nostres llengües i la manera de com aquests textos van començar a dialogar amb el que fa la Mireia, per mi va ser una experiència extraordinària. També van ser molt interessants les sessions de traducció, les diferències dels problemes que trobàvem els traductors de diverses cultures i llengües, no només per haver pogut conèixer les peculiaritats d'altres llengües (que també, és clar), sinó, sobretot perquè moltes vegades ens feia veure aspectes que no havíem pensat abans. D'aquesta manera penso que la mateixa interpretació dels poemes, que sempre és el primer pas en el procés de la traducció, va arribar a ser molt més profunda.

Després d’aquests dies a Olot vaig tornar al meu país amb ganes de continuar amb la traducció dels poemes de la Mireia Calafell (més del que coneixia d'ella, perquè abans només tenia accés a un llibre seu), però també de conèixer altres poetes catalans contemporanis. I, és clar, vaig tornar a casa amb un record molt bonic d'Olot, de les sessions, de les xerrades, de les converses, del nostre show final en la llibreria Isop, de molts moments de poesia viscuda.