Estades individuals / Andorra
CAROLINA OTERO
Del 6 de novembre de 2024 al 29 de novembre de 2024
Biografia
Va crear la banda Carolina Otero & The Someone Elses el 2009 i, des de llavors, ha publicat diversos discos, entre els quals destaca Diastema Girls (Malatesta Records, 2015). També publica poesia des de 1998. En aquesta disciplina, va ser premiada en el festival de poesia Irreconciliables de Màlaga el 2021 i el seu llibre Curso avanzado de perra va ser publicat per l’Editorial Cántico el 2022. Va actuar al Festival Vociferio 2022 fusionant la seva poesia, música i vídeos.
Projecte
Indoeuropeu de cops – Performance
El projecte que desenvoluparà a Andorra és, en essència, un muntatge interdisciplinari de videopoesia en viu, basat en el seu poemari inèdit Indoeuropeu de cops. Aquest llibre tracta, en clau lírica, les violències històriques exercides sobre la dona, per la qual cosa recrea personatges de ficció, com Lilith, Dafne, Xahrazad o Ellen Ripley, i dones històriques (científiques i literates), com Teano de Crotona, Juana Inés de la Cruz o Gloria Fuertes, i així fins a un dels casos més terribles de feminicidi a Espanya, el d’Ana Orantes.
Per aconseguir el producte final, la performance esmentada, treballarà amb una selecció dels poemes, ajustant-los a les imatges que ella mateixa generarà, juntament amb d’altres lliures de drets. El seu projecte combinarà a l’escenari la recitació, la música en directe i la projecció d’imatges.
UN TEMPS PROPI, UN ESPAI PROPI
Virginia Woolf parlava de la importància de tindre un espai propi i diners per tal d’escriure, tot en un món d’homes i amb un cànon que posa el focus als homes. Què ha canviat des dels anys vint o trenta del segle passat?
A La Massana jo he trobat el meu espai, que alhora ha sigut un temps, un temps molt valuós, deixant d’un costat, per uns dies, la rapidesa de la quotidianitat i el meu treball docent: una espiral de començaments i terminis, de tràmits burocàtics, i tornar a encetar.
La residència és un espai molt confortable que té tot allò que una creadora necessita (fins i tot una cosa tan prosaica com una rentadora-secadora) a més, prop de l’habitatge hi ha una biblioteca municipal i, a una parròquia confrontant, Ordino, un lloc per a gaudir també dels paisatges naturals, a més de la xarxa de museus locals i la facilitat d’accedir a Andorra la Vella en transport públic.
Al meu espai-temps, he pogut fer tasques que requereixen molta atenció, llavors, poca distracció -sembla redundant però no ho és- com ara la lectura i la traducció de textos. També l’edició d’una peça audiovisual (guió, treball de selecció de fotogrames, enregistrament del recitat, etcètera) que ha resultat el videopoema “Darrere una nena”. A més a més, he preparat i dut a terme un taller d’escriptura per a escolars del Colegio Español Maria Moliner, amb recolzament visual i, com a resultat del mateix, he processat part de les produccions del alumnat i les he incorporades a la peça audiovisual abans esmentada.
També he tingut l’oportunitat de parlar amb Teresa Colom i Pich, una autora andorrana molt destacable, gràcies a què Sandra Colell ens va posar en contacte, i he participat al programa “Avui serà un bon dia” per cortesia de Anna Torrandell i Llorenç Roviras, els quals m’han fet sentir molt còmoda, per tal de parlar al meu projecte de poesia performativa, de llengua i de qüestions d’actualitat com el patriarcat o les conseqüències de la DANA al País Valencià.
Trobaré a faltar aquest espai i aquest temps que he habitat, les meues passejades per l’avinguda el Través cap a l’Església de Sant Iscle i Santa Victòria, la sola presència de l’Hostal Palanques, inaugurat al 1933, uns anys després de la publicació d’Una cambra pròpia de Virginia Woolf, i trobaré a faltar la sensació tan bonica que és haver tingut per tres setmanes de novembre un lloc petit i confortable propi al vast univers.
Sempre estaré agraïda a Faber Andorra per tot això i sempre tindré nostàlgia d’aquest petit viatge.
