Estades individuals / Olot
ABIGAIL ARDELLE ZAMMIT
Del 21 de novembre de 2023 al 1 de desembre de 2023
Biografia
Abigail Ardelle Zammit és de Malta i ha publicat poesia i ressenyes en diverses revistes internacionals com Matter, Boulevard, Gutter, Myslexia, Poetry International, The SHOp, Iota, Aesthetica, Freefall, Ink, Sweat and Tears, High Window, The Ekphrastic Review i Tupelo Quarterly. Les dues col·leccions de poesia d'Abigail són Voices from the Land of Trees (Smokestack, 2007) i Portrait of a Woman with Sea Urchin (SPM, 2015), que va guanyar el segon premi al Concurs de llibres de poesia Sentinel. Abigail és doctora en escriptura creativa (Lancaster). Els seus manuscrits més recents ja han estat preseleccionats en tres concursos internacionals i actualment està treballant en un nou projecte sobre paisatges de metre i desèrtics. Abigail ha estat ensenyant literatura anglesa de nivell avançat durant els últims disset anys. També va ensenyar escriptura creativa a la Universitat de Malta durant deu anys, després d'haver convocat i planificat els primers tallers d'escriptura creativa a la universitat. El poemari més recent d'Abigail, Leaves Borrowed from Human Flesh, es publicarà properament a Etruscan Press (Universitat de Wilkes, EUA).
Projecte
La meva intenció és escriure una seqüència de poemes formals i experimentals inspirats en paisatges desèrtics i expressats a través de la consciència del cos. Cada poema es comprometrà amb la forma com a vehicle polític, donant veu a les complexes interaccions interiors i exteriors que es produeixen a les interseccions del jo, l'ecologia i el context social. En el meu cas, comprometre's amb la crisi global es traduirà en un intent d'empènyer el llenguatge líric cap a la seva desaparició, de manera que cada poema mètric s'escriurà amb la intenció de ser desmuntat, esborrat i reconstruït a partir dels seus fragments.
Ser resident de curta durada a Olot va ser una alegria i un privilegi absolut. M'havia proposat escriure poemes sobre paisatges desèrtics de tot el món, després d'un viatge a Atacama, però un cop immersa a la comarca de la Garrotxa, amb les zones boscoses i el terreny volcànic, em vaig trobar escrivint poemes sobre aquesta part de Catalunya tan rica en naturalesa, mentre gaudia de les singulars combinacions de lloc i temps.
Les passejades diàries acompanyades per la caiguda de les fulles i les tonalitats de tardor em van permetre aquest tipus de desfamiliarització que sempre està destinada a engendrar un gaudi creatiu. Com procedeixo d'una illa on els arbres escassegen i sovint són violats per la cobdícia humana, cada escorça i cada branca em trucaven perquè les escrivís. Entrar a la Fageda d'en Jordà era com estar en un bosc encantat: observava els corbs i les garses, i ells m'observaven a mi, colant-se als meus poemes per parlar de coses que havia vist a Sud-amèrica, i per unir territoris d'altra manera dispars i desconnectats. Fins i tot el llac artificial sota la finestra del meu hotel s'entreteixí en la meva imaginació, semblant, des d'aquest angle, un piano de cua líquid ple d'històries i ressons del repertori d'imatges de Monet. Vaig gaudir especialment d'un viatge solitari al Croscat i al Volcà de Santa Margarida, amb l'esplèndida ermita al seu centre, que acabaria convertint-se en un poema sobre la connexió espiritual a través d'un cos que "s'esforça per ser com Déu".
Sempre estaré en deute amb Faberlull per permetre'm allotjament gratuït en un entorn únic, abundants esmorzars i sopars, però sobretot per l'oportunitat de conèixer una cohort molt especial d'artistes amb qui segurament mantindré el contacte els anys vinents. La dinàmica de grup no podia haver funcionat millor. Dirigir un taller sobre la poesia del lloc va ser un altre punt culminant de la meva estada i estic agraïda a la Isa i als seus encantadors alumnes per acollir-me tan calorosament a l'Acadèmia Claude d'Idiomes. Finalment, però no per això menys important, mai no oblidaré l'amabilitat i calidesa de la dedicada i treballadora Pepa, sense la qual aquesta residència mai no hauria estat possible. El meu somni és tornar a visitar Olot amb el mateix grup de persones, potser treballant plegats en un projecte de gran envergadura.
