Considero que és la meva gran sort que vaig entrar a la residència internacional. Després de tot, la situació a la cultura d'Ucraïna no és catastròfica, estem treballant i reflexionant activament sobre la situació a Ucraïna i al món, i ens estem preparant per a les activitats i projectes que començarem després de la nostra victòria, quan tornem a la vida normal. Estic molt contenta de tenir tants companys i amics nous, persones amb idees afins, amb molts dels quals penso continuar no només relacions amistoses, sinó laborals. M'he endut a casa un paquet de propostes per a editorials i teatres ucraïnesos, contactes amb autors, idees i plans, que començaran a implementar-se textualment d'aquí a unes setmanes. Era la primera vegada que treballava en unes condicions tan còmodes, quan no m'havia de cuidar en el meu dia a dia, perquè els organitzadors ens facilitaven l'esmorzar i el sopar, a més d'un pis on guardar-hi productes i cuinar el menjar. Per tant, vaig poder dedicar tot el meu temps al meu projecte, i entremig em vaig poder submergir a la màgica Olot, visitar els seus museus i reserves naturals. També he pogut visitar les activitats dels meus companys i donar-los suport. L'excursió als volcans i al bosc que ens va organitzar la nostra estimada Pepa va ser per a mi una experiència inoblidable, i també em van emocionar molt els obsequis, en primer lloc, la nostra sessió de fotos conjunta, i en segon lloc, una ampolla de viatge amb el logotip de Faberlull, que n'estic segura, superarem junts amb mi més de mil quilòmetres.
Em va greu haver marxat tan ràpid i acomiadar-me, i, per descomptat, hauria preferit quedar-me més temps i adonar-me més dels meus plans. Vaig portar amb mi impressions increïbles de l'organització i les condicions en què vam poder treballar en els nostres projectes, de l'hospitalitat i amabilitat dels nostres amfitrions, i sobretot d'un lloc tan autèntic de Catalunya, que tinc l'honor i el gran plaer d'obrir per Ucraïna, tal com vaig obrir el meu en aquell moment, la literatura de Xipre i Eslovènia encara era desconeguda a casa nostra, i també vaig intentar promocionar la literatura de Lituània, poc coneguda al nostre país. A més, en comunicació amb els traductors Andrii Antonovskiy i Catalina Girona, em va interessar molt conèixer Barcelona, perquè Polònia és el meu país "treballador" i la meva cultura "paral·lela", i també vull aprendre més i escriure'n.