Biografia

Theo Lynn és professor de Negoci Digital a la DCU Business School. Està especialitzat en el paper de les tecnologies digitals en la transformació de l’empresa i la societat. Les seves principals àrees docents són l’estratègia i el màrqueting digital. Compta amb nombroses publicacions i és l’editor de la sèrie de Palgrave Studies sobre Negocis Digitals i Tecnologies Instrumentals. Anteriorment, ha dirigit tres centres de recerca i ha ocupat diversos alts càrrecs acadèmics a la DCU. Ha rebut més de 250 beques, que representen més de 25 milions d’euros totals en finançament per a projectes. Va ser un dels investigadors principals del projecte H2020-CloudLightning (2015-2017) i del projecte H2020-RECAP (2017-2019) i, actualment, és coinvestigador principal del H2020-MENAPreneurs (2022-2024) i del AHRC-TOHIF (2021-2023). El professor Lynn va cursar una llicenciatura en Estudis Jurídics i Empresarials, un màster en estratègia de negoci sobre Sistemes de Gestió de la Informació i un doctorat en Dret, tots per la University College Dublin. És expert avaluador de la Comissió Europea i investigador internacional a l’Information Society Law Center (ISLC) de la Università degli Studi di Milano.

Projecte

Un estudi longitudinal sobre l’adopció organitzativa de la tecnologia d’Internet als microestats europeus abans i després de la COVID-19. Durant l’estada a Faber, em proposo treballar en un estudi sobre l’accés, l’ús i els resultats de la tecnologia d’Internet per part dels organismes dels sis microestats europeus (Andorra, Liechtenstein, Malta, Mònaco, San Marino i la Ciutat del Vaticà) considerant la decisió d’un organisme d’utilitzar un lloc web (i les tecnologies associades) com a indicador del seu grau de digitalització. Mitjançant l’ús de llocs web, es pot explorar una gamma més àmplia d’organismes que representen diferents sectors i mides, i es poden explorar els resultats de màrqueting mitjançant les dades de trànsit del lloc web procedents de Tranco, Cisco i Majestic i, si és possible, la informació financera procedent de bases de dades comercials. Això ens proporciona evidències sobre els possibles determinants de les bretxes digitals organitzatives entre les nacions europees més petites al llarg del temps i, en conseqüència, ofereix informació per a fonamentar les intervencions polítiques. Com que la literatura grisa i la investigació empírica emergent suggereixen una acceleració de l’adopció digital per part dels organismes a causa de la pandèmia de la COVID-19, examinaré l’adopció de la tecnologia d’Internet de manera longitudinal i mesuraré l’impacte de la COVID-19 en l’acceleració de l’adopció de la tecnologia dels llocs web en aquests microestats.