«Si no coneixes el camí, camina a poc a poc» (proverbi irlandès).

He tingut la gran fortuna de passar gairebé dues setmanes a Andorra, en una residència de recerca organitzada per Faberllull Andorra. Teòricament, l’objectiu de la meva residència era centrar-me en la investigació sobre la digitalització als microestats, però també era una oportunitat per treure una mica de temps i explorar un lloc nou. No t’avorriré amb la recerca.

Havia estat a Andorra amb la meva dona feia 18 anys, quan estàvem esperant la nostra filla. Era estiu. Feia calor. No és el millor per a una dona embarassada i un ingenu futur pare.

El temps encara era assolellat quan vaig arribar a Andorra la Vella a principis d’octubre. Bé, «assolellat» en termes irlandesos. Sincerament, no sabia què esperar de la residència. Només coneixia una andorrana, la Meritxell Blanco, i només per correu electrònic. Què sabia jo, d’Andorra? Era un lloc petit, situat íntegrament en una muntanya (o millor dit, en diverses muntanyes), i recordo haver quedat aclaparat amb la quantitat de botigues lliures d’impostos. Fa 18 anys, a Andorra la Vella, estaven reurbanitzant el centre de la ciutat i jo tenia la impressió que potser Andorra només tenia dues temporades, hivern i construcció!

I què em vaig trobar? Vaig trobar un país no molt diferent d’Irlanda, on tothom és amable i et parla en català, castellà o francès indistintament, però que, al final, gairebé sempre també tenen un bon anglès. No m’haurien pogut tractar millor. La Meritxell em va recollir a l’estació d’autobusos, em va portar a un apartament totalment equipat a la Massana, al nord d’Andorra la Vella, i em va donar una targeta d’autobús i un abonament gratuït per a tots els museus d’Andorra. La Meritxell va estar sempre disponible per WhatsApp per respondre’m qualsevol dubte i, sincerament, em va organitzar totes les reunions. Les persones que vaig conèixer van ser totes molt amables i em van escoltar pacientment mentre parlava; i això que parlo molt i massa ràpid!

Què vaig fer durant les dues setmanes? La veritat és que, per a una persona irlandesa, va fer un temps fantàstic, així que ràpidament vaig agafar la rutina de treballar en la meva recerca durant 10-12 hores diàries, intercalant-les amb l’exploració dels nombrosos camins que envolten la Massana. Vaig anar cap al nord, vaig explorar a peu el pintoresc poble de muntanya d’Ordino, i vaig pujar els turons fins a Sornàs, Ansalonga i més enllà. Els diumenges baixava a peu pel camí ral de la Massana, un sender de fàcil accés que et porta, tot seguint el riu, fins al centre d’Andorra la Vella. Durant aquella caminada, anaves veient totes les activitats que els andorrans probablement donen per fetes i que jo probablement em vaig perdre: muntar a cavall, fer escalada, anar en bicicleta de muntanya o córrer, per citar-ne algunes. Els senders d’Andorra estan molt ben gestionats, passen per llocs d’interès històric i inclouen senyals amb codis QR. Em vaig emportar una bona sorpresa (i també la meva família des de casa) amb els anomenats «punts selfie» que hi ha repartits pels llocs més emblemàtics d’Andorra: només s’ha de col·locar el telèfon intel·ligent a l’estand, activar el temporitzador i posar. Segons sembla, n’hi ha 35. Jo només en vaig trobar un parell, però sens dubte pot ser un repte per als visitants més assidus! Si hi aneu, no oblideu fer-vos una autofoto al pont de Sant Antoni de la Grella i, per descomptat, a la plaça de la Rotonda. La resta, els haureu de trobar vosaltres mateixos. Si us agrada l’art públic i l’art de carrer, Andorra us encantarà; les obres apareixen als llocs on menys les esperes. L’escultura original en bronze La Noblesse du Temps, de Salvador Dalí, es troba al centre de la ciutat i val la pena visitar-la, però n’hi ha moltes més per veure. M’agraden especialment els Set poetes de Jaume Plensa.

No us mentiré. Poques vegades vaig tornar a peu per la muntanya fins a la Massana: els autobusos són massa pràctics i us deixen directament a la porta. L’únic que lamento és que probablement m’hauria d’haver organitzat millor i hauria d’haver visitat alguns dels pobles i llocs emblemàtics que quedaven una mica més apartats. Així que seguiu el meu consell: planifiqueu la vostra estada, llogueu una bicicleta o agafeu l’autobús, i aventureu-vos una mica més lluny que jo.

Algun dia va ploure. Aquestes jornades em van donar l’oportunitat d’explorar alguns dels nombrosos museus que hi ha a Andorra i, fins i tot, a la Massana. Per exemple, el Museu del Còmic és a prop de l’apartament de Faberllull Andorra. Vaig sortir molt sovint a explorar les diferents botigues al llarg de la Shopping Mile, a comprar alguns aliments locals per sopar o a treballar en una de les nombroses cafeteries de la Massana i Andorra la Vella. Recomano molt Granier i Grupetta, al carrer principal de la Massana, sobretot pel wifi gratuït i l’ambient. L’únic que trobareu a faltar pel fet de ser fora de la UE és que no hi hagi càrrecs de roaming. Apreneu a valorar el wifi gratuït, les quotes de roaming a Andorra pugen molt de pressa cada dia! Seguiu els consells de la Meritxell i feu-vos amb una targeta SIM per a la vostra estada.

Recomanaria fer una residència Faberllull? Sense cap dubte. Algun últim consell? Emporteu-vos les sabates de caminar!