L’octubre passat vaig tenir l’oportunitat de fer una residència individual a Faberllull Andorra, a la Massana. Durant la residència vaig aprofitar per centrar-me en un projecte de recerca sobre el país: un estudi sobre el grau de digitalització d’Andorra.

Per què Andorra?

En primer lloc, Andorra és un dels pocs microestats d’Europa. Només per això ja és interessant. Venint d’Irlanda, un país relativament petit, sempre és interessant veure com els va a altres països semblants. Com Irlanda, Andorra té moltes micropimes (menys de 10 treballadors) i m’interessava veure com estava evolucionant Andorra des del punt de vista digital. De fet, m’intriga saber si tots els microestats tenen un perfil similar o si varien en funció de les circumstàncies. Em va sorprendre la poca atenció acadèmica que reben els microestats. En segon lloc, és un país situat totalment en una muntanya. Formo part d’una xarxa europea, MARGISTAR, que investiga les zones muntanyoses marginades. És cert, Andorra està lluny de ser un país marginat, però les zones marginades poden aprendre molt d’Andorra pel que fa a la gestió de l’economia i la societat. En tercer lloc, és un tipus d’economia relativament poc comú, el 80 % de la qual està relacionada amb el turisme (inclòs el comerç al detall) i la resta està impulsada pels serveis financers, per la construcció i el sector immobiliari, i una mica per l’agricultura. Com a tal, hom podria esperar que l’adopció de les tecnologies digitals fos més alta del que és habitual. I, finalment, per la seva ubicació entre França i Espanya i per la dependència del turisme, es va veure afectada de manera desproporcionada per la covid-19. M’interessava veure si la covid-19 i la recuperació posterior van afectar la taxa d’adopció digital.

No vull deixar-me endur per les expectatives. Estic més aviat a la meitat que no pas al final del projecte, però la gent que vaig conèixer a Andorra em va aportar algunes troballes preliminars i algunes idees que compartiré encantat.

Què volia estudiar exactament?

Pot ser útil entendre el meu enfocament. Prenc la decisió d’una organització d’utilitzar un lloc web (i les tecnologies associades) com a indicador del seu grau de digitalització. Si s’identifica un nombre suficient de llocs web d’una regió determinada, es poden explorar idees com les bretxes digitals i es pot provar de detectar àrees en què caldria una intervenció política més alta.

Durant la primera setmana de residència, em vaig centrar sobretot a identificar una mostra preliminar de llocs web andorrans. En total, el meu company, el doctor Pierangelo Rosati, de la Universitat de Galway, i jo vam crear un conjunt de dades d’alguns dels 7.014 llocs web que tenien un domini de primer nivell territorial (ccTLD) «.ad» o que esmentaven Andorra a la pàgina d’inici. Si bé el primer factor és un bon indicador que una organització és andorrana, el segon no. Hi ha, literalment, centenars de llocs web que esmenten Andorra perquè estan situats a prop de ciutats frontereres espanyoles o franceses o perquè venen serveis relacionats amb Andorra sense tenir-hi allà la seu. Separar els llocs web d’Andorra dels de la resta del món requeriria temps i esforç. No obstant això, per poder conversar amb algunes de les parts interessades andorranes amb qui m’havia de reunir, vaig crear un subconjunt de llocs web (i) amb un ccTLD «.ad», (ii) amb «Andorra» o el nom d’una ciutat andorrana al seu URL, i/o (iii) amb un número de telèfon o adreça andorrans al seu lloc web. Aquest conjunt de dades preliminar seguia sent una mostra força bona: 1.727 llocs web.

Aleshores, què vaig mesurar?

La meva metodologia consisteix a crear una Puntuació d’Intensitat de Tecnologia Web basada en onze mètriques diferents:

1. Un lloc web o pàgina d’inici.
2. Un lloc web que inclou funcions sofisticades (per exemple, xat en directe, sistema de recomanacions, reserves en línia, etc.).
3. Un lloc web que inclou funcions d’anàlisi bàsiques (p. ex., seguiment de visitants, seguiment d’anunciants, etc.).
4. Un lloc web que inclou funcions d’anàlisi sofisticades (p. ex., proves A/B, optimització de conversions, sistema de gestió de relacions amb els clients [CRM]).
5. Un lloc web que inclou publicitat en línia bàsica (p. ex., màrqueting transaccional per correu electrònic, remàrqueting, etc.).
6. Un lloc web que inclou publicitat en línia sofisticada (p. ex., ús de xarxes publicitàries, màrqueting d’afiliació, publicitat multicanal, etc.).
7. Un lloc web que inclou venda en línia (p. ex., acceptació de pagaments, botiga en línia, funcions de pagament, etc.).
8. Un lloc web que inclou integració de xarxes socials (per exemple, xarxes socials, compte, gestió social, blog, plataforma de vídeo social, etc.).
9. Un lloc web que inclou activitat internacional (p. ex., diversos idiomes, monedes internacionals, etc.).
10. Un lloc web que inclou orientació per a mòbils (p. ex., aplicació per a mòbils, optimització per a mòbils, etc.).
11. Un lloc web que inclou funcions d’informàtica al núvol (p. ex., allotjament al núvol, plataforma com a servei [PaaS], etc.).

De vegades es necessita una visió humana

Amb l’ajuda del meu patrocinador al Ministeri de Cultura d’Andorra, qui organitza les residències Faberllull, he tingut l’oportunitat de reunir-me amb diferents agents de digitalització andorrans, com ara el Secretari d’Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions, Andorra Business, Andorra Digital, la secció digital de l’Arxiu Nacional, i Iniced, una consultoria d’estratègia digital. Aquestes reunions em van donar l’oportunitat de compartir alguns dels resultats preliminars, però el més important és que em van proporcionar algunes idees indispensables que van ajudar a entendre les dades obtingudes.

En primer lloc, a Andorra el comerç electrònic és complex. Andorra no forma part de la UE i té una llarga trajectòria com a port franc, tot i que no té sortida al mar. Un dels avantatges d’Andorra és que està lliure d’impostos. Tot i que això és un gran atractiu per als turistes (fins i tot hi ha un festival de compres anual), sí que afecta el comerç electrònic, ja que el fet de no pertànyer a la UE i l’estatus de «lliure d’impostos» fan que les transaccions transfrontereres siguin molt més complexes. Per això, el comerç al detall a Andorra segueix sent molt presencial i físic. D’altra banda, només hi ha tres bancs a Andorra. L’estructura bancària andorrana pot presentar dificultats per al comerç electrònic, com ara l’augment dels passos administratius a causa dels estrictes procediments antiblanqueig de capitals i d’identificació de clients (KYC), els possibles retards en la creació de comptes bancaris comercials i les comissions bancàries fluctuants per a les transaccions. Hi ha poques solucions de comerç electrònic independents a Andorra.

En segon lloc, el sector turístic a Andorra és molt estacional i una part important és local, procedent de França i Espanya. Els hotels i els allotjaments solen ser de gestió familiar, poden tancar durant diversos mesos a l’any i depenen de les relacions amb agències turístiques internacionals. A diferència, per exemple, d’Irlanda o els Estats Units, no necessàriament fan publicitat durant tot l’any ni utilitzen mètodes de segmentació i publicitat digital cada cop més sofisticats per atraure nous clients.

En tercer lloc, la digitalització i la transformació digital, en particular, requereixen talent. Andorra és petita, i atraure i retenir una base de talent prou qualificada i experimentada no és un repte qualsevol quan tens unes dimensions reduïdes i estàs situat entre dues economies enormes: França i Espanya. De la mateixa manera, Andorra ha estat tradicionalment un país relativament autosuficient, independent, una mica conservador i amb un gran nombre d’empreses familiars. Això pot explicar, en part, que l’adopció de la tecnologia digital sigui més baixa del que s’espera als nivells més complexos (p. ex., informàtica al núvol o publicitat digital sofisticada).

Això no passa desapercebut als agents del govern andorrà que vaig conèixer. Igual que a Irlanda, estan invertint a ajudar les empreses a auditar la seva preparació digital i a donar suport a la seva progressió cap a uns nivells de sofisticació més alts mitjançant diverses subvencions i programes de formació. Tanmateix, com Irlanda, tenen una gran proporció de micropimes per a les quals cada euro compta, i cal convèncer els empresaris que les inversions digitals seran rendibles i valdran la pena. També s’enfronten a prioritats urgents tant pel que fa a la formació de les organitzacions andorranes sobre ciberseguretat com a les responsabilitats que tenen segons el RGPD. De nou, atraure talent suficient per gestionar aquests dos àmbits és un repte per a tots els països.

Què passa amb la banda ampla? Hi ha un acord gairebé unànime que la disponibilitat i la cobertura de banda ampla d’alta qualitat són essencials per al progrés digital en qualsevol economia. Per ser justos amb Andorra, sembla que hi ha banda ampla d’alta velocitat a tot arreu. Això és fantàstic si ets andorrà. Si sou turistes, els càrrecs de roaming peguen fort. I tot i que hi ha wifi públic gratuït a la majoria d’hotels, botigues i a la ciutat principal, quan es recorren els turons i els pobles més petits, els costos s’acumulen. Les tarifes de roaming contribueixen en gran manera a sufragar les millores sanitàries i altres iniciatives del govern andorrà, però també repercuteixen en l’experiència turística.

Curiosament, Andorra està explorant associar-se de manera més estreta amb l’Espai Econòmic Europeu. Tot i que això no repercutirà en els impostos, sí que ho farà en les duanes i, fins i tot, pot provocar una reducció de les tarifes de roaming o eliminar-les del tot. Andorra celebrarà un referèndum sobre l’acord amb la UE; però, després de parlar amb gent d’Andorra tant en les reunions com de manera informal, no està clar que la majoria voti a favor de l’Acord d’Associació. Si esteu interessats en els estudis d’impacte, els podeu trobar aquí.

Propers passos

Com haureu deduït, encara no he acabat. He de completar l’anàlisi completa no només per a Andorra, sinó també per als altres microestats, i he de completar l’anàlisi longitudinal tenint en compte la covid-19. Això em durà un temps.

Pel que fa a Andorra, hi tornaré.