La residència a Faberllull Olot del projecte de The Purple Meridians, per nosaltres no podria ser millor, ha sigut complir un desig impensable. El novembre passat vàrem tenir lloc els tallers en línia, i allí va sorgir la idea, i la necessitat de fer una trobada presencial entre totes les realitzadores, va ser demanar un desig, que en aquell moment veiem utòpic, però finalment aquest desig es va fer realitat, quan ens vàreu dir que hi havia tres dies lliures del 15 al 17 de juny.

Hem estat des de principis d'any preparant aquesta trobada i per part de Faberllull tot han estat facilitats i bona predisposició, per organitzar i gestionar la residència, que amb tantes convidades internacionals tenia certa complexitat logística, sobretot per la gestió dels visats de les realitzadores de Diyarbakir.

L'estada a la residència-hotel ha estat perfecta, habitacions, serveis, àpats, jardí-piscina, en aquest aspecte ens hem sentit molt a gust i molt cuidades, molt ben ateses per l'equip de l'hotel, i amb tot el suport i recolzament per part de Pepa i Gavina. Tot han estat facilitats per dur a terme les trobades, tant a la sala de reunions amb tot l'equipament disponible, equip audiovisual per projeccions i connexions via zoom, pissarres...Etc, com per la possibilitat d'utilització dels espais comunitaris de l'apartament, per preparar els dinars, tes, cafès, aigua fresca, fruites…

La residència en si mateixa resulta curta, tres dies, que es converteixen en dos justet, tenint en compte arribades i sortides, però amb tot i això se'n va poder treure bastant profit amb llargues tandes de debat entre les participants. La residència va començar amb el hàndicap de les baixes d'algunes de les participants per imprevistos laborals d'última hora, i també per la denegació de visats a 3 de les realitzadores de Diyarbakir, finalment a una li van concedir el mateix dia 14, i va arribar a Olot el 15 per la tarda.

Aquestes baixes van fer que el programa inicial de panels i discussions s'hagués de modificar i adaptar, així que el primer dia va costar una mica arrencar amb la dinàmica de treball, però es va anar solucionant a mesura que les realitzadores es coneixien més, gràcies a les projeccions i presentacions-comentaris sobre els seus propis films, que es van fer durant la tarda nit del primer dia, i sobretot al moment de sopar i sobretaula la a terrassa. on la conversa més distesa donava més punts d'apropament i intercanvi entre totes elles.

Un dels punts més complicats d'aquestes jornades ha estat la qüestió lingüística i comunicativa, l'idioma que hem utilitzat en els debats i presentacions ha estat l'anglès, però per les realitzadores de Kurdistan es necessitava traducció consecutiva al kurd i viceversa, sols una d'elles parlava un anglès fluït, i alguna sols parlava kurd. Aquest ha estat un aspecte que ha restat agilitat a les jornades i ha suposat un esforç per totes; tanmateix, s'ha fet tot el possible per trencar aquestes barreres idiomàtiques, ja que moltes participants parlaven diversos idiomes i expressaven tant en anglès, com en castellà, italià, grec o francès.

Us hem d'agrair aquesta iniciativa per part vostra, i també a les associacions de dones d'Olot, i a l'ajuntament de Girona, per l'acollida i suport per dur-les a terme. La tornada a Barcelona va costar, sobretot per la separació en diferents domicilis, però com que la majoria de les convidades es van quedar uns dies més Barcelona, es van fer trobades entre elles, sobretot per trobar-se amb algunes de les que no van poder anar a Olot, com Lara i Lili.

Ahir va marxar l'última convidada i estem en contacte totes a través dels grups de whatsapp i telegram, google drive, que hem creat per continuar amb els projectes iniciats a Olot. La residència ha resultat molt positiva, totes n'han tret molt bona experiència i bones energies, per continuar en les seves línies de treball personals i col·lectives, han vist que tenen punts de connexió, que les seves intuïcions o cerques no estan aïllades i que poden i volen seguir els seus projectes artístics, cinematogràfics i professionals com a dones, i des d'una perspectiva ecofeminista i transversal.

Per les coordinadores també l'experiència ha estat molt profitosa per tal de millorar aspectes de coordinació, logística i comunicació de cara a altres tallers, residencies o seminaris. Personalment, crec que per les realitzadores de Kurdistan, aquesta estada ha suposat quelcom molt més important i profund que per les altres participants, quan elles mateixes van dir el darrer dia, que aquí s'havien sentit lliures i segures, que havien pogut parlar i expressar-se lliurement, sense autocensurar-se i sense la por que algú pugui venir a detenir-les, crec que ha valgut molt la pena tot l'esforç que s'ha fet, tot el que s'ha invertit per a dur a terme el projecte tant en recursos com en temps i dedicació, particularment això és que més em satisfà, pensar que d'alguna manera hem contribuït a fer-ho possible i avançar en la reivindicació dels drets i llibertat de les dones, i veure que es possible fer passos en aquest sentit, encara que siguin petits i potser insignificants, són reals, vull creure i estic convençuda que els vincles i les connexions que s'ha creat durant la residència The Purple Mridians a Faberllull Olot, són llavors sembrades que donaran bons fruits en un futur, però que s'han de continuar conreant i cuidant, hem d'estar atentes i segur treballant en aquest sentit.

Pepa, Susana, Gavina, moltes gràcies de nou per donar-nos la possibilitat d'aquesta estada, sense el vostre suport i complicitat no hauria estat possible.