Estades individuals / Olot
JOHANNA FAILER
Del 20 de setembre de 2021 al 27 de setembre de 2021
Biografia
Johanna Failer, nascuda el 1993 a Wertingen (Baviera), és una pintora i videoartista establerta a Dresden i cofundadora del bloc de crítica d'art halbsieben. Després d'estudiar pintura i escultura conceptual tant a Dresden (HFBK) com a Brussel·les (ARBA_ESA), es va graduar en un programa de postgrau a Dresden el 2020. Estudis paral·lels de filosofia. El seu treball s'ha mostrat en diverses exposicions col·lectives i individuals, entre d'altres a Dresden, Londres, Berlín, Brussel·les, Skopje, Portalegre, així com en festivals internacionals de cinema. Entre altres beques i residències artístiques, els projectes més recents els va durant la seva estada al Centre Cultural Abattoirs de Bomel en Namur, Bèlgica, com dins d'una residència de vuit mesos a la Fundació Antonio Gala, a Còrdova.
Projecte
Com a projecte a llarg termini, estic treballant en un curtmetratge d'animació sota el títol "Em vaig despertar a l'hamaca i no em podia moure". El despertar immòbil en una hamaca serveix de marc a la narració d'un viatge d'aventures. Aquest viatge condueix a les profunditats de la densa selva i també a les profunditats de la condició psicològica humana. La narració literària, que acompanya les imatges, portarà a l'espectador de la mà en el viatge i és, per tant, la peça central de la pel·lícula. Vull treballar-hi durant la meva estada a Olot.
Avanç i pausa
Vaig arribar un 27 de setembre, des del poble àrid del sud, on fa pocs dies ens van atrapar el fum i la cendra a causa de l'incendi a Sierra Bermeja.
Vaig arribar amb pluja, i netejant-me els pulmons amb l'aire fresc, vaig percebre que aquest era el lloc idoni per treballar i descansar.
Estic molt contenta d'haver format part de la residència artística a Faberllull, que m'ha aportat molt en diferents sentits: en primer lloc, m'alegro d'haver tingut el temps i l'espai necessaris per avançar en els meus projectes. Dic projectes, perquè el que he vingut a fer no és pas investigar per a un nou projecte interessantíssim (com es requereix en moltes residències), sinó per fer la feina "avorrida" que tots els projectes requereixen també, és a dir, per acabar les coses.
En tot procés creatiu, és summament valuós disposar d’un espai per treballar-hi sense haver de justificar el grau d’interès o d’importància social que té aquest treball. Perquè la realitat de les nostres professions en l'àmbit artístic i investigador té una part molt gran formada per tasques administratives o de postproducció.
Aquests processos no solen tenir-se en compte a l’hora d'aconseguir una beca o l’estada a una residència; no obstant això, mai troben el seu espai a les nostres rutines (això ho sabem tots) per fer-los amb calma.
En segon lloc, agraeixo l'estructura de la residència de Faberllull, on he trobat l’equilibri perfecte entre treball amb concentració i moments d’intercanvi amb els altres residents, sobretot durant els sopars tots plegats.
Vaig poder conèixer a quatre escriptors i poetes interessants i diversos, dramaturgs de diferents parts del món i una investigadora brillant, que m'ha fet descobrir un camp fins llavors desconegut.
L'intercanvi de perspectives ens ha enriquit a tothom, n’estic segura, i ens motivava la il·lusió de compartir experiències durant el dia i acudits durant la nit.
Queda per esmentar un tercer regal que aquesta setmana a Olot em va oferir: el colpidor paisatge de la Garrotxa amb els volcans adormits, les muntanyes i turons verds, els nombrosos rius, i els boscos salvatges i frondosos.
Gràcies també a la Gavina i la Pepa, sempre i a tota hora amatents, i que ens van ensenyar diverses rutes per explorar l'entorn paradisíac. Gràcies també al fundador de Faberllull, a l'Ajuntament d'Olot i al personal de l'Hotel Riu Fluvià per fer possible aquesta experiència.