Biografia

El Dr. Hoskuldsson ha estudiat el paper del magma en l'escorça i la seva distribució en la superfície de la Terra. La seva recerca se centra, per tant, en les observacions científiques i la informació sobre volcans individuals i zones volcàniques. El Dr. Hoskuldsson va ser vulcanòleg in situ a l'erupció de l'Eyjafjallajökull 2010, Grimsvötn 2011, Holuhraun 2014-2015 i avui dirigeix ​​l'equip d'observació in situ en Reykjanes, en l'erupció de Geldingadalir que va començar el 19 de març de 2021. Un paper important en la investigació del Dr. Höskuldsson són les illes volcàniques i el perill que els volcans suposen per als seus habitants. Així, ha dut a terme investigacions a Jan Mayen, Tenerife, Cap Verd, Illa de la Reunió i les Illes Açores. A més, el Dr. Höskuldsson ha treballat en volcans de Mèxic, Xile, Auvergne i en la Dorsal de l'Atlàntic Mitjà, a sud d'Islàndia. El Dr. Hoskuldsson és autor de més de 90 articles científics i d'un llibre sobre la geologia d'Islàndia, publicat per l'editorial acadèmica Dunedin.

Projecte

A Faber realitzaré estudis en col·laboració amb el professor Joan Martí. Faré estudis sobre el vulcanisme d'Olot. El vulcanisme basàltic de la zona d'Olot s'ha relacionat amb el vulcanisme intraplaca, un vulcanisme similar al qual s'observa a Alvèrnia, França. Una part intrigant del vulcanisme a Olot és la naturalesa del vulcanisme explosiu basàltic com s'observa al voltant de la Garrotxa, especialment l'erupció que va formar el cràter del Croscat. Les escòries i les cendres volcàniques conservades a terra d'Olot procedents d'una erupció com la del Croscat, em donen una informació important sobre la naturalesa de l'activitat explosiva que va tenir lloc durant l'erupció tal erupció basàltica. De la mateixa manera, és important entendre la diferència entre una erupció basàltica altament explosiva i una erupció basàltica formadora de lava. Olot és una zona extraordinària per dur a terme aquests estudis.