Estades temàtiques

IRENE MORAY

Del 17 de maig de 2021 al 31 de maig de 2021

IRENE MORAY
Directora, guionista
Barcelona (Catalunya)

Biografia

Irene Moray (1992) és fotògrafa i cineasta. L'any 2012 es trasllada a Berlín i dirigeix el seu primer curt de ficció: Bad Lesbian. Després de quatre anys a Alemanya decideix tornar a la seva terra natal, on roda el seu darrer curt com a guionista i directora: Suc de síndria, estrenat a Berlinale Shorts, nominat als EFA Awards i i mereixedor de diversos premis com el Gaudí a millor curtmetratge i el Goya al millor curt de ficció. El seu primer llargmetratge de ficció, Pell de foca, ha estat seleccionat a la Residència de l'Acadèmia de Cinema Espanyol i al TIFF Filmmaker Lab, on ha estat premiada amb el TIFF Filmmaker Lab Fellowship.

Projecte

Treballarem en el guió de Pell de foca, el meu primer llargmetratge com a guionista i directora. La premisa de la pel·lícula és que les dones estan
desapareixent. Com al món en què vivim, on els cossos de les dones s'esvaeixen sense ni tan sols deixar rastre als mitjans de comunicació. Però a Pell de foca afegim un dispositiu de realisme màgic: les dones a poc a poc es tornen transparents, fins a desaparèixer per complet.

L’estada a Faberllull ha estat, sobretot, reparadora. Arribava amb moltes ganes de millorar el tractament de guió que portava, i em trobava una mica perduda, no sabent per on començar. Les tutories amb el Marçal Cebrian van ser molt inspiradores i vaig començar a treballar de ple en una nova estructura de Piel de foca.

Des de la finestra de l’habitació on treballava es veien les muntanyes i uns núvols espectaculars, i em tapava part de les vistes amb els post-its de colors que anava enganxant al vidre, un color per a cada personatge.

Els àpats em van servir, sobretot, per destensar i conèixer millor als companys. Cadascú explicava els seus processos, o parlàvem de coses que no tenien res a veure amb escriure. Va ser bonic poder compartir experiències anteriors, parlar sobre què ens havíem equivocat al principi, quan vam entrar en el sector. Sentir aquestes històries crec que ens va fer sentir menys sols.

Fes fred o calor, jo aprofitava per banyar-me a la piscina, així el meu cap s’esvaïa una mica. A vegades a la gespa fèiem ioga al matí o fins i tot una mica de coworking, si feia solet. Realment vam treballar en tots els racons de l’hotel.

Quan van arribar els meus coguionistes (Jan Matheu i Irene Solà), va ser divertit poder compartir també el procés creatiu i llegir en veu alta el que havia estat rumiant tota sola. En els moments en què les coses no avançaven, anàvem a passejar pels voltants amb els companys, fins a la Fageda o cap al centre a fer un vermut a Olot i riure una mica.

Les cures han estat vitals. En moments en què no sabia com avançar, els companys m’han sabut aconsellar de forma honesta i fer-me riure. És molt gratificant veure com els projectes de tots van avançant i creixent, i quines ganes de veure’ls en pantalla algun dia.

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"