Estades individuals / Olot
ADA CASTELLS
Del 16 de novembre de 2020 al 23 de novembre de 2020
Biografia
Ada Castells (Barcelona, 1968) és una escriptora catalana. La seva primera novel·la és El dit de l’Àngel, una ficció realista i transgressora sobre els seus avantpassats protestants, publicada als 27 anys. El 2001 va publicar Mirada, una novel·la contra la dictadura de la imatge. Quatre anys després arriba Tota la vida, biografia fictícia sobre el pintor alemany Caspar David Friedrich. El següent va ser Pura Sang, ambientat a Menorca i Barcelona. És la història d’una dona que lluita per no tenir por de res. Després, va escriure La Primavera Pendent, una ficció sobre Frankenstein, i el seu darrer llibre és Mare, el més autobiogràfic de tots, sobre la relació amb la seva mare i la seva filla. Castells treballa també com a periodista cultural i com a professora d’escriptura creativa.
Projecte
El meu objectiu durant l'estada a Faber és continuar amb el projecte d’una nova novel·la sobre la fugida de la ciutat. Els personatges de Fragilitat són una família de Barcelona que s’aïlla en una masia abandonada per deixar enrere la pandèmia. Viure uns dies en un entorn rural em permetrà aprofundir en la sensació d’estar fora de lloc.
Per això, també vull fer una lectura pública dels capítols embastats i generar un debat sobre com la gent de la zona veu aquesta "invasió" dels que venim de ciutat.
Collint idees entre fagedes
Feia anys que em rondava pel cap la intenció de fer una residència d'escriptura a Faber Olot i l'atzar -o el meu sempre actiu àngel de la guarda- han volgut que el desig es concretés la tercera setmana de novembre del 2020, una temporada en què el Covid 19 ens tenia ben adotzenats. Pels qui vivim a ciutat, el contacte amb la natura era una necessitat cada cop més urgent pel que comporta de salut física i mental. L'atzar -o l'àngel, d'acord- també han volgut que em trobés precisament en un dels moments en què l'argument de la meva nova novel·la em reclamava trobar-me en un ambient rural. Fragilitat -si és que al final es titula així- és la història d'una família de Barcelona que fuig de la ciutat a causa d'una pandèmia i comença a descobrir que el camp no és tan idíl·lic com sembla. L'estada a Faber m'ha permès olorar aquest camp que, confesso, a mi m'ha continuat semblant idíl·lic, potser per les comoditats de l'Hotel Riu Fluvià. Durant la setmana de resident també he pogut organitzar, amb l'Ajuntament d'Argelaguer, una futura lectura i un debat amb persones que han tingut l'experiència dels meus personatges, refugiats urbans que han descobert les veritats de viure en un petit poble de la Garrotxa. El descobriment més inesperat ha estat passejar per dues fagedes ben inspiradores: la d'en Jordà, tan coneguda gràcies a Maragall i tan poc concorreguda gràcies al Corona, i la de la Grevolosa, tan difícil de trobar. Aquesta última té un poema cèlebre pendent. No m'estranyaria que algun resident de Faber, algun dia, s'hi animés. Jo, per ara, només m'atreveixo a llençar-ne un primer vers: "Saps on és la fageda de la Grevolosa?". De la resta, me n'estic, i continuo amb l'embranzida per posar punt final a Fragilitats.
