Estades temàtiques / HUMANITATS / Olot
SATU EKMAN
Del 12 de setembre de 2016 al 10 d'octubre de 2016
Biografia
Satu Ekman (1966) va estudiar filologia hispànica i portuguesa i literatura, i es va llicenciar en filosofia per la Universitat de Helsinki (1999). També va estudiar a Veneçuela. Des que va començar a estudiar va somiar a ser traductora literària. Fins avui ha traduït quaranta llibres de l’espanyol i del portuguès al finès, llibres d’autors com Albert Sánchez Piñol, Javier Cercas, Arturo Pérez-Reverte, Adolfo Bioy Casares i Álvaro Mutis. A més de les seves traduccions, ha format tota una generació de traductors com a professora de traducció al Departament de Llengües Romàniques de la Universitat de Helsinki, de la qual Satu Ekman és convidada delegada dins la Fundació Finesa Iberoamericana des de 2010.
Projecte
Durant la meva estada a Faber em concentraré en la meva primera traducció del català al finès, El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada. La novela serà publicada a Finlàndia l’any que ve. Recolliré informació d’Anglada en un viatge a Figueres i em reuniré amb experts de la Càtedra M. Àngels Anglada. La meva voluntat és també millorar els meus coneixements de català i marxar Olot parlant bé la llengua.
La sínia
La sínia o, si vols, el viatge a la lluna, la volta al món, la roda moscovita o de Chicago, ens eleva, ens puja al cel i ens ofereix nous horitzons. Ens concentrem amb els companys de góndola, amics nostres, la nostra família, a observar què hi ha més enllà de la nostra rutina.
A Finlàndia, acaben d’instal·lar una cabina amb sauna a la sínia del port de Hèlsinki. La sauna és un lloc on entrem tal com som. Respectem els altres banyistes i, si tenen ganes de parlar, surgeix una conversa sincera, a vegades de grans secrets. Així em sentia quan ens vam reunir en el primer sopar de la residència Faber. Érem cinc de les persones d’orígens i passats molt diversos, però, entaulant conversa, ens vam compte, de seguida, que teníem molt en comú. La sínia, la volta al món, la roda olotina, va pujar a l’aire. Vam fer una volta per deixar que pugés la sisena persona. Va arribar per equilibrar el balanceig de la góndola, érem tres i tres.
The London Eye ser construït per centenars de treballadors de països diferents. I és que aquí som de sis països: Finlàndia, Israel, Catalunya, el Salvador, la Gran Bretanya i la Cabília. I tots treballem en el que ens apassiona.
Teatre, cinema, televisió, ficció, periodisme, assajos, poesia, traducció literària. Històries de generacions, de famílies, de pobles. Experiències d’oceans i continents, de viatges i cultures, de religions i creences. En poc temps s’ha format un nucli unit. La diversitat és nutritiva. Parlem de les fronteres i les barreres en la vida real i creativa tant com de la llibertat d’expressió en allò personal i en allò universal.
El grup que hem format és un inici, no només de Faber sinó de nosaltres. Ens hem llegit mútuament i han sorgit diversos projectes que volem fer junts. El primer grup no baixarà de la sínia. Continuarem en l’aire encara després de l’estada. L’estada continua en la distància.
