Estades individuals

ÀLEX HINOJO

Del 15 de gener de 2017 al 22 de gener de 2017

ÀLEX HINOJO
Gestor cultural
Catalunya

Biografia

Àlex Hinojo (Barcelona, 1980) més conegut a la xarxa com a Kippelboy, és gestor de projectes culturals i activista pel coneixement lliure. Diplomat en ciències empresarials amb postgraus en gestió cultural i museologia, està especialitzat en la divulgació cultural a la xarxa mitjançant plataformes obertes, especialment la Viquipèdia. Treballa amb els principals museus, biblioteques, arxius i universitats dels Països Catalans, així com amb diverses institucions europees o nord-americanes, intentant difondre els beneficis potencials de treballar en obert, en xarxa i de manera col·laborativa. Actualment és director de projectes a Amical Wikimedia.

Projecte

L’objectiu principal durant la meva estada a Faber és veure com està vinculat a un espai físic (Olot i la Garrotxa) i com puc fer-ne un retorn, ni que sigui digital, a la societat, millorant-ne la informació disponible a la xarxa. Per una altra banda, també voldré millorar la documentació existent en català sobre els diversos personatges que han passat, passen o passaran per la residència, intentant allargar el seu vincle amb la cultura catalana més enllà de dues setmanes. També m’agrada la idea d’anar compartint tot el que anem fent en un logde la pàgina del viquiprojecte.

Faber, un model cultural

La Residència Faber (del llatí faber, ‘artesà, obrer, forjador…’) és una residència d’arts, ciències i humanitats ubicada a la Olot, inaugurada la tardor de 2016 i dirigida per Francesc Serés. Durant uns dies de gener del 2017, he tingut la gran sort de poder viure en primera persona el que —al meu parer— és un dels projectes culturals més interessants que s’estan duent a terme actualment a casa nostra. Intentaré a continuació argumentar aquesta afirmació:

1) El seu pressupost està orientat al projecte, no a la infraestructura.

En Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, explica sovint com “aixecar la persiana” del museu li costa més del 85 % del seu pressupost anual, deixant-li molt poc marge per a la programació. Tots coneixem exemples de centres d’intepretació, de museus locals i comarcals amb costos de construcció sobredimensionats, però sense partides per dur a terme el projecte cultural relacionat.

Faber neix com una proposta cultural amb una infraestructura mínima. No té ni tan sols una seu física pròpia. Lloga les dependències d’un hotel olotí. El que podria semblar una situació precària és en realitat una intel·ligent optimització de recursos: pressupostos revertits directament en l’economia real local, que de fet li donen flexibilitat i escalabilitat a la proposta. D’aquesta manera, Faber pot dedicar gran part del seu pressupost a fer realitat el seu projecte, optimitzar una residència d’arts, ciències i humanitats a ubicada a Olot però amb vocació nacional. Fer que “passin coses”. 

A més, Faber programa activitats en les quals els residents interactuen amb el texit social, educatiu i empresarial del territori, per facilitar punts d’interacció i intercanvi.

I, arribat el dia que el projecte deixi de tenir sentit, es deixarà de llogar l’espai i llestos. No caldrà assumir cap cost de manteniment d’una infraestructura infrautilitzada.

2) Potencia l’espai físic i descentralitzat en un món virtual i centralitzat.

Avui en dia, amb un portàtil i una connexió a internet, qualsevol espai pot convertir-se en una oficina o lloc de treball. Per què cal llavors “retirar-se” unes setmanes a un hotel, a treballar? Doncs precisament per això. En un món “líquid”, la capacitat de concentració ha esdevingut un recurs escàs. Faber és un espai on els creadors, investigadors i humanistes diversos es poden concentrar en el seu projecte, en un entorn agradable.

No és que un altre món “sigui possible”, sinó que un altre món “existeix” a menys de dues hores de la metròpoli. Olot —amb el seu 10 % de pressupost municipal dedicat a cultura— esdevé un marc, un exemple i un model d’aquella Catalunya ciutat, que tan bé difon en Francesc Serés. Natura en vena i una escala molt més humana. Com diu en David Fernàndez, les coses més interessants sovint passen als marges. Aneu-hi.

3) El plaer de la conversa.

En un moment on tots hem repiulat titulars sense haver llegit la notícia, on el matís deixa pas a la dicotomia del follow/unfollow, on fa lleig baixar al fons de les coses, poder tenir una conversa de sobretaula sense presses amb tot de gent més intel·ligent que un mateix és una sensació impagable. L’encert de l’equip de Faber en seleccionar projectes i candidatures diverses van fer possible converses que feia anys que no tenia. Aquell tornar a l’habitació amb les neurones excitades, repassant la conversa i creant noves connexions neuronals, assumint nous punts de vista com a propis i paint la tant sobre-mencionada alteritat.

Tornar a casa amb una llista interminable de noves lectures pendents, amb la sensació que has estat en un espai que actua, alhora, com a balneari i com a gimnàs des d’un punt de vista intel·lectual.

4) Espai de treball… i d’interacció.

Sense oblidar l’entorn, l’escenari, la gent, Faber és un magnífic espai de treball. Qui no es concentraria veient el Puigsacalm per la finestra de l’habitació? Durant la meva estada, jo em vaig dedicar a millorar continguts sobre Olot i la Garrotxa a la Viquipèdia, sobre els seus personatges i els seus monuments. Podeu veure la feina feta aquí. També vaig fer diversos tallers a escoles de la ciutat, formació wiki als tècnics de cultura olotins, preparar alguns projectes wiki a mig termini a la ciutat i fins i tot escriure algun article per a la premsa local. M’hagués estat del tot impossible fer tota aquesta feina en una setmana sense el suport i els contactes de l’equip de Faber, que entenen d’una manera molt pragmàtica què és la cultura i què és el retorn al ciutadà.

Per tot això i molt més, entenc Faber més com un model que com un projecte. Com veieu, Faber és —en el fons— una idea. Copieu-la.