Estades temàtiques / FEMINISMES / Olot

MARY CONDREN

Del 25 d'octubre de 2017 al 15 de novembre de 2017

MARY CONDREN
Professora, escriptora, teòrica i activista
Dublín (Irlanda)

Biografia

La doctora Mary Condren va néixer, i ara viu, a Dublín, Irlanda. És autora de nombrosos articles sobre gènere, religió, violència, mitologia i teologia, i The Serpent and the Goddess: Women, Religion and Power in Celtic Ireland. (San Francisco: Harper Collins, 1989: Dublin: New Island Books, 2002). És fundadora i directora de Woman Spirit Ireland, una empresa educativa sense ànim de lucre amb la condició de beneficència, que enllaça amb organitzacions similars a tot el món. A través de Woman Spirit Ireland organitza cursos, grups d’estudi, seminaris, festivals i rituals que celebren els dies irlandesos.

Actualment també ensenya al Trinity College Dublin, al Centre d’Estudis de Gènere i de la Dona, i en el passat ha ensenyat en diversos altres llocs com la Universitat de Harvard, la Universitat de Western Ontario, la Universitat de Winchester (Anglaterra) i la University College Dublin.

Projecte

El treball actual de Mary Condren se centra en la recuperació de les tradicions precolonials i de la saviesa indígena, ja que recullen la figura de l’irlandès antic i la figura europea de Brigit –deessa, sant, figura folklore– juntament amb els símbols, rituals i artefactes materials associats amb la seva tradició. L’objectiu d’aquest treball és fer front a la “violència simbólica” dels ordres socials de sacrifici occidentals dominants i, en particular, a desafiar el domini del discurs, els rituals i les insígnies de sacrifici de sang que han passat sense percebre’s del religiós a les visions del món polític. Al final, l’objectiu és identificar i recuperar la base per a una “matricial” en lloc d’un ordre social de “sacrifici”.

Catalunya i Irlanda: revisant les nostres antigues connexions de la vella Europa a través de Faber

Aquestes poques paraules no poden expressar el gran regal i el privilegi que vaig tenir d’assistir a la residència sobre feminismes de Faber. Tot i tenir un doctorat per la Universitat de Harvard i estar associada al Trinity Collegede Dublín, durant els darrers trenta anys, des que vaig tornar a Irlanda, he estat essencialment adjunta en diverses institucions i escriptora a temps complet. El meu treball és interdisciplinari: sexe, religió i cultura: una combinació que fa que sigui difícil trobar un lloc a temps complet per la meva feina.

Per tot això, la gran varietat de disciplines acadèmiques, professions artístiques, cultures i grups d’edat que formaven part del grup de residents al qual em van convidar a l’octubre i novembre de 2017 va ser un regal magnífic per mi i el meu treball. Atesa la situació política a Irlanda, i especialment els 35anys de guerra civil que vam experimentar a la nostra petita illa, la qüestió de “canviar la narració” ha estat principal en les meves activitats acadèmiques. En particular, aprofitant les petjades rastreja des d’una Europa antiga centrada en matrius, la meva esperança ha estat la de trobar símbols, artefactes, relats i discursos que desafien l’hegemonia dels discursos centrats en el guerrer i hipermasculinitzats, que comprenen el que ara anomenem“mitologia celta”.

Mitjançant festivals, jornades d’estudi, tallers i altres mitjans de comunicació, em vaig centrar en la figura de Brigit —deessa, santa, figura del folklore— les tradicions vivents encara són palpables a Irlanda i més enllà. Vaig sentir una gran alegria quan Francesc ens va portar al poble, el lloc de naixement de l’actual president de Catalunya, Carles Puigdemont, només per trobar una bella escultura erigida de Santa Brígida el 2007! Francesc m’ha enviat, doncs, més fotografies que indiquen que les tradicions de Santa Brígida són vives i també en altres llocs del vostre país.

Per descomptat, no es tracta d’intentar recuperar una visió del món medieval, ja que darrere de la figura de Santa Brígida hi ha els pous profunds de la vella Europa centrada en matrius que els intel·ligents primers monjos pelegrins irlandesos van imposar a la figura històrica que probablement vivia al segle V. La meva esperança per al futur és que altres treballs establiran les profundes connexions que existeixen entre la cultura irlandesa i la catalana, i que podria tenir el privilegi d’assistir a aquestes exploracions al vostre país de nou en un futur.

La meva sincera gratitud a aquells que han fet possible una experiència tan rica i sorprenent.

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"