Estades individuals / Andorra
ANNA BALLBONA
Del 19 de novembre de 2020 al 29 de novembre de 2020
Biografia
Anna Ballbona acaba de publicar la novel·la No soc aquí (guanyadora del Premi Llibres Anagrama 2020), de la qual ja ha aparegut l’edició en castellà. La seva primera novel·la, Joyce i les gallines (finalista Premi Llibres Anagrama 2016), que també es va traduir al castellà, sortirà en alemany l’any que ve. Joyce i les gallines va ser considerada per La Vanguardia una de les cinc millors novel·les en català del 2016. A més, Ballbona és autora dels poemaris Conill de gàbia (LaBreu Edicions, 2012) i La mare que et renyava era un robot (Premi Amadeu Oller per a Poetes Joves i Inèdits, 2008). Ha estat inclosa en diverses antologies, com ara Mig segle de poesia catalana. Del maig de 1968 al 2018 (Proa, 2018) i Women writers in catalan (Raig Verd, 2017).
Escriu amb regularitat al diari Ara, les revistes El Temps i Serra d’Or, i més ocasionalment a les revistes L’Avenç, Barcelona Metròpolis i Revista de Catalunya i el magazine digital Ctxt.cat. És col·laboradora habitual del programa de literatura de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda i del programa d’actualitat El Balcó, de SER Catalunya.
Projecte
A Andorra tinc previst aprofundir en la història dels passadors i exilis que es van donar en el transcurs de la Segona Guerra Mundial i elaborar-ne un reportatge personal. Per fer-ho, aprofitaré el teló de fons del rodatge de la pel·lícula Fred, una coproducció catalana i andorrana, amb participació polonesa, del qual faré seguiment. Dirigit per Santi Trullenque i amb guió d’Agustí Franch, el film és un drama thriller d’alta muntanya situat a l’any 1942, que transcorre en diversos indrets emblemàtics d’Andorra. El paisatge i la seva història hi tenen una importància cabdal, i van de bracet amb la idea de superació de les adversitats. D’aquí que el futur reportatge tingui la voluntat de relligar el film amb l’època, els indrets i la història que retrata.
Històries del Pirineu que s’agermanen
L’experiència a la Faber Andorra ha estat d’allò més profitosa. Per començar, he pogut fer totes les trobades que tenia previstes -i alguna de nova- amb historiadors, especialistes i testimonis lligats a la memòria històrica i popular del país per explorar l’època de la Segona Guerra Mundial i els fets dels passadors de refugiats. I a partir d’aquí, entre el punt de partida que és el rodatge de la pel·lícula El fred que crema a Andorra i tot el material que he aplegat amb aquesta estada, en treuré un reportatge literari de caràcter més personal. M’he pogut fer una idea clara de quines eren les condicions de vida de la primera meitat del segle XX, cosa que em serà molt útil per al projecte de la meva propera novel·la. Així he vist com se m’agermanaven històries del Pirineu, de diferents bandes, algunes històries que ja sabia que volia escriure i d’altres que ara sí que sé com escriuré. És com si amb tot el que he vist i tot el que m’han explicat, em comencessin a encaixar algunes peces del gran puzzle impossible que és cada nou projecte narratiu.
A banda, la residència de Faber a la Massana té tot allò necessari per treballar amb tranquil·litat i de manera agradable i per poder concentrar-se en la feina. I el tracte i l’acollida de l’àrea de Cultura del govern d’Andorra han estat esplèndids, posant totes les facilitats davant de qualsevol dubte i per poder visitar, per exemple, alguns dels museus del país, com Casa Rull i Casa Cristo. Per tant, el meu agraïment a totes les persones que m’han dedicat una estona per explicar-me un tros de vida i de temps d’aquest país i alhora a les que han coordinat les xerrades que he fet a Andorra durant aquests dies.