Individual residencies / Andorra
ANNA BALLBONA
From Thursday, 19 November 2020 to Sunday, 29 November 2020
Bio
Anna Ballbona acaba de publicar la novel·la No soc aquí (guanyadora del Premi Llibres Anagrama 2020), de la qual ja ha aparegut l’edició en castellà. La seva primera novel·la, Joyce i les gallines (finalista Premi Llibres Anagrama 2016), que també es va traduir al castellà, sortirà en alemany l’any que ve. Joyce i les gallines va ser considerada per La Vanguardia una de les cinc millors novel·les en català del 2016. A més, Ballbona és autora dels poemaris Conill de gàbia (LaBreu Edicions, 2012) i La mare que et renyava era un robot (Premi Amadeu Oller per a Poetes Joves i Inèdits, 2008). Ha estat inclosa en diverses antologies, com ara Mig segle de poesia catalana. Del maig de 1968 al 2018 (Proa, 2018) i Women writers in catalan (Raig Verd, 2017).
Escriu amb regularitat al diari Ara, les revistes El Temps i Serra d’Or, i més ocasionalment a les revistes L’Avenç, Barcelona Metròpolis i Revista de Catalunya i el magazine digital Ctxt.cat. És col·laboradora habitual del programa de literatura de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda i del programa d’actualitat El Balcó, de SER Catalunya.
Project
A Andorra tinc previst aprofundir en la història dels passadors i exilis que es van donar en el transcurs de la Segona Guerra Mundial i elaborar-ne un reportatge personal. Per fer-ho, aprofitaré el teló de fons del rodatge de la pel·lícula Fred, una coproducció catalana i andorrana, amb participació polonesa, del qual faré seguiment. Dirigit per Santi Trullenque i amb guió d’Agustí Franch, el film és un drama thriller d’alta muntanya situat a l’any 1942, que transcorre en diversos indrets emblemàtics d’Andorra. El paisatge i la seva història hi tenen una importància cabdal, i van de bracet amb la idea de superació de les adversitats. D’aquí que el futur reportatge tingui la voluntat de relligar el film amb l’època, els indrets i la història que retrata.
Twinned histories of the Pyrenees
My experience at Faber Andorra was extremely advantageous. First of all, I was able to have all the meetings I had scheduled, and then some, with historians, specialists and witnesses to the country's popular and historical memory to explore the World War II period and refugee guides (passeurs). And from there, between the starting point that was filming El fred que crema in Andorra and all the material I compiled during this residency, I'm going to write a more personal literary report. I was able to get a clear idea of the living conditions in the first half of the 20th century, which will be very useful for my next novel. I also saw twin stories of the Pyrenees, from different sides, some I already knew I wanted to write and some I now know how I will write. It's as if everything I've seen and been told has helped the pieces of the impossible puzzle of any new narrative endeavour snap into place.
Plus, the Faber residency in La Massana has everything you need to work calmly, in pleasant settings, so you can concentrate on your work. And the Andorra Ministry of Culture was very welcoming and helpful, clearing up any doubts and opening up any doors, for example to some of the country's museums, such as Casa Rull and Casa Cristo. So, I would like to thank everyone who gave their time to share a bit of the life and times of this country with me, and those who coordinated the chats I gave while in Andorra these days.