Biografia

Paola Uparella és candidata al doctorat en el programa d’espanyol de la Universitat de Notre Dame. Té un màster en Estudis Llatinoamericans i Ibèrics (Universitat de Notre Dame, 2015) i una llicenciatura en Literatura (Universitat dels Andes, Colòmbia 2010). Les seves àrees de recerca inclouen estudis colonials i transatlàntics, estudis culturals, literatura llatinoamericana del segle XIX, estudis afrohispánicos, gènere i sexualitat i biopolítica. En la intersecció dels estudis transatlàntics i de gènere, el seu treball actual se centra en el sorgiment violent i colonial dels règims visuals del cos femení en la medicina, la literatura i l’art, i en la violència històrica, material i simbòlica que va fer que el cos femení i els genitals fossin ultra-visibles i intel·ligibles. Els articles de Paola Uparella apareixen en revistes especialitzades de H-Art, Hispanic Issues, Revista Iberoamericana, A Contracorriente i Lingüística y Literatura.

Projecte

Durant la meva estada a Faber, avançaré l’últim capítol de la meva tesi que examina La Col·lecció d’Escultura en Cera Policromada (finals del segle XVIII) exposada al Museu d’Anatomia Javier Porta de la Universitat Complutense de Madrid. Aquesta col·lecció inclou una sèrie de motlles i escultures que representen diverses etapes de l’embaràs des de la concepció fins al part. Moltes de les escultures citen i qüestionen el treball dels anatomistes escocesos William Smellie i William Hunter, els anomenats “pares de l’obstetrícia moderna”. La meva recerca se centra en la importància d’aquests models anatòmics dins el context més ampli de l’aparició de polítiques modernes de salut i higiene i la regulació mèdica del cos femení a Espanya.