Una meravellosa experiència per reflexionar, passejar i explorar Olot i la Garrotxa. 

Durant més de dues setmanes he tingut la sort de residir a la magnífica ciutat d’Olot. Aquí he tingut temps de qualitat per treballar (en el meu projecte de llibre sobre drets culturals), però també per caminar per la ciutat i els seus bells voltants, participar en algunes activitats culturals locals, tenir diàlegs fructífers amb altres residents i gent local aquí i, en última instància, reflexionar sobre temes relacionats amb la diversitat cultural i els meus interessos de recerca.

Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa a Catalunya i està situada enmig d’un parc natural volcànic amb el mateix nom. En aquesta impressionant ubicació hi ha la residència Faber. L’encantador Hotel Riu Fluvià, anomenat així pel riu que travessa Olot i gran part de la província de Girona, ofereix una meravellosa vista dels volcans. Aquí he pogut avançar en la revisió de la meva tesi sobre els drets culturals. Però en aquesta estada també he volgut, sobretot, conèixer Olot i la Garrotxa i participar en la vida cultural local.

Així que vaig caminar pels carrers d’Olot i vaig caminar per les rotondes de la Plaça Espanya i la Plaça Americà, on vaig trobar l’Avinguda Xile i una rèplica d’un Moai de l’Illa de Pasqua, que simbòlicament em recordava el meu país. Un altre dia vaig pujar al volcà Montsacopa i vaig passar pel seu cràter d’herba, les torres de Sant Francesc i l’església del mateix nom, des d’on vaig contemplar la vista panoràmica de la ciutat

Després vaig baixar i vaig entrar a l’antiga plaça de Braus Arrastre, la plaça de toros més antiga de Catalunya, que ja no s’utilitza per a les curses de braus, sinó que és un gran lloc per a exposicions i altres activitats. Després vaig baixar pel Firalet i vaig admirar la ciutat a la posta de sol a principis de tardor. Després vaig continuar pel Firal, potser em vaig aturar a fer un cafè i fer una ullada al diari en català.

També vaig visitar els quatre principals museus d’Olot: (1) Can Trincheria, on es poden veure mobles del segle XVII que donen compte de la vida local de l’època; (2) la Garrotxa, en la qual es pot observar part de el patrimoni artístic, especialment pintures icòniques de l’escola de paisatgisme d’Olot; (3) dels Volcans al Parc Nou, on es pot aprendre més sobre la naturalesa de la Garrotxa i on vaig saber com es diu en català terratrèmol, i (4), finalment, però no per això menys important, el Museu dels Sants, el que més em va agradar personalment, en part per la bellesa de l’edifici en el qual es troba (Casa Vayreda), però també per la interessant tradició de l’artesania olotina i les figuretes religioses.

Juntament amb part de l’equip de Faber i els veïns vam fer una excursió a Besalú, la ciutat medieval amb un impressionant pont romànic; vam veure Castellfollit de la Roca, un altre bell casc antic construït sobre roca volcànica; i vam passejar per les singulars construccions de Josep Pujiula i Vila al Parc d’en Garrell. Després vaig fer senderisme per la Fageda d’en Jordà i em vaig perdre en els senders dels boscos.

També vaig tenir la sort d’assistir al Festival del Foc i la Llum, Lluèrnia. Un cop a l’any, a Olot, s’organitzen un seguit d’instal·lacions artístiques que es distingeixen per la seva lluminositat, que són apreciables després de la posta de sol i que il·luminen màgicament el casc antic durant unes hores, ja que les lluminàries públiques s’apaguen mentre els garrotxins i els visitants gaudeixen d’un sorprenent passeig nocturn.

D’altra banda, també vaig poder impartir dues classes a l’IES La Garrotxa amb alumnes d’entre 15 i 17 anys, el que em va permetre compartir la meva visió dels drets culturals com a forma de retribució a la comunitat. Aquesta activitat va ser possible gràcies a l’ajuda de Xavier Ruscalleda, a qui vaig conèixer en un dels meus primers dies de residència quan vaig assistir a la cerimònia d’inauguració del Festival de Lluèrnia, a Can Sau, al costat de l’Església de la Mare de Déu del Tura.

També li estic agraït perquè, juntament amb la seva família, em va convidar a visitar algunes de les obres arquitectòniques de prestigiós estudi RCR Arquitectes, entre les quals l’Estadi d’Atletisme Tussols-Basil, on hi ha un bell passeig dominical.

Finalment, puc dir que a més de poder avançar en el meu treball, vaig participar activament en la vida cultural d’Olot com a visitant/resident temporal (o almenys vaig fer un bon esforç per fer-ho!). Per tant, estic molt agraït a Faber per aquesta meravellosa i inoblidable experiència.