Estades temàtiques / POLÍTIQUES DE DIVERSITAT / Olot
ALMA KARLA SANDOVAL
Del 28 d'octubre de 2019 al 11 de novembre de 2019
Biografia
Poeta, narradora, periodista i investigadora mexicana. Doctora en Literatura, va obtenir les beques de FOECA i FONCA el 1999 i 2001. L’any 2010 va obtenir la Beca de Creadors i Executants del PECDA per als seus contes. Guanyadora del Premi Nacional de Periodisme AMMPE, el 2011, i dels Jocs Florals de Cuernavaca, Morelos, el 2012. L’any 2013 va rebre el Premi de Poesia Ignacio Manuel Altamirano. És el premi Tec Women pel seu treball en l’art. Guanyadora del Premi Nacional de Narrativa Dolors Castro 2015 i dels primers Jocs Florals de Tepic, Nayarit, 2015, en Poesia. Va ser reconeguda amb el Premi Professor Inspirador de l’ITESM 2016. En 2018 va ser novament premiada amb la beca PECDA per Creadors amb Carrera. Va guanyar el Premi al Mèrit Governamental 2019 a Morelos in Chronicle. El seu treball ha estat traduït a l’anglès, francès, portuguès i rus.
Projecte
Proposo una traducció sensorial, escrivint ritmes i imatges poètiques, de les comarques de Catalunya des dels seus quarters a la circulació “ramblística” que defineix la seva capital, però també Lleida, Girona i Tarragona. Aquest trànsit d’aus migratòries és el que m’interessa consignar d’una mirada peregrina i estrangera que s’està integrant en el concert català des dels sorolls, olors, textures, sabors d’una ciutat i dels camps les postals són nutritives des de la diversitat i el gresol. Per tant, els personatges centrals d’aquest projecte representaran la diversitat de religions, orientació sexual i de gènere, circumstàncies socioeconòmiques, així com l’origen dels diferents països.
Paisatge perquè migri el vers
La creació és un exercici d’absoluta llibertat. Cada autor sap que es tracta d’una cita amb el que porta dins i per arribar-hi necessita allotjar la imaginació en una residència a la mesura de les seves aspiracions. Aquesta metàfora no és de el tot figurativa, sinó real. Els somnis necessiten espai, vull dir, un locus amoenus de l’experiència on l’humà resplendeix amb el típic i alhora estrany poder de les epifanies. Això va significar FABER per a qui escriu això, l’arribada a un refugi, una trinxera, una festa, una nau de creadors i activistes que resisteixen, però també un laboratori de sorprenents troballes poètiques on el cep del vers es va multiplicar insòlit en el llibre que vaig venir a desenvolupar. En aquest sentit, un poemari sobre la migració a Catalunya i la recerca de l’equitat de gènere des d’una pràctica amatòria no normada ni hipervigilada patriarcalment, va trobar aquí un paisatge que li havia estat negat en altres horitzons on la persecució i la incomprensió sexista resulten constants perilloses.
Oscar Wilde va escriure que la vida és l’art de la trobada, afegiria que sense una sorra dramàtica adequada on la conversa, l’intercanvi de coneixements i la possibilitat rizomàtica de trobar diverses versions de pensament al voltant d’idees, seria impossible que aquest art donés al centre de si amb la bellesa de la diversitat, de la defensa de polítiques i pràctiques responsables que són lianes per creuar els rius de la injustícia, la discriminació, la insensibilitat, la desigualtat i la precarització del nostre temps. FABER, com a oasis i escut, com a plataforma que abraça i rep artistes, acadèmics o experts de diferents àmbits, també es revela com un camp d’operacions on estroncar la humanitat perduda i també una ala trencada.
