Estades temàtiques

MAITE PUIGDEVALL SERRALVO

Del 2 de novembre de 2020 al 7 de novembre de 2020

MAITE PUIGDEVALL SERRALVO
Sociolingüista i professora titular a la UOC
Banyoles

Biografia

Maite Puigdevall és una professora de Llengua i Literatura Catalanes al Departament d’Arts i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya des de 2008. Es va graduar en Filosofia i Lletres (menció de Filologia catalana, UdG, 1995); màster en Estudis Etnològics Gal·lesos (Universitat de Cardiff, Gal·les, 1997) i doctora en Filosofia (Planificació Lingüística, Universitat de Cardiff, 2006). 

És membre del grup de recerca Idendi.cat “Llengua, cultura i identitat en l’era global”. Les seves àrees d’expertesa son la Sociolingüística crítica i la Política i Planificació Lingüístiques en contextos de llengües minoritzades d’Europa. Actualment està fent recerca per tal de poder avançar en la compressió del subjecte “nou parlant” de llengua minoritzada en el context català des d’un punt de vista interseccional, o sigui fent atenció als diferents aspectes del subjecte: gènere, raça, classe social, etc. Recentment ha publicat el llibre coeditat: Ramallo, Fernando, Estibaliz Amorrortu and Maite Puigdevall (2019). Neohablantes de lenguas minoritarias en España. Madrid: Iberoamericana Vervuert.

Projecte

El meu objectiu per dur a terme durant l’estada a la Residència Faber se centra en l’elaboració d’un article per a un monogràfic de la revista International Journal of the Sociology of Language amb el títol provisional de “The new speaker subject: conditions, spaces and processes of lingüístic mudes in minority Language contexts”. L’edició va a càrrec dels professors Fernando Ramallo (Universidade de Vigo) i Jacqueline Urla (University of Massachusetts Amherst). La previsió és que es publiqui el desembre 2020. El títol provisional de l’article és: “The production of lingüistic space and the muda process in Catalonia”. En l’article que estic preparant vull fixar l’atenció en la importància dels espais de relació en els processos de muda. Hem vist a través dels nostres estudis de caire en el programa de Voluntariat per la Llengua del Consorci per a la Normalització Lingüística i també en colles de Diables de Barcelona que els espais propicis a la muda han de tenir un seguit de característiques. També vull explorar els conceptes de “producció de l’espai” (Henri Lefebvre) i el d’“espais pont” (Teresa del Valle) per entendre millor les dinàmiques dels espais de muda.

Estada de tardor a Faberllull Olot

Dipika, Abhimanyu, Yael, Ammar, Sonia, Jan, Kola, Maurizio, el kheyer, Mariona, Macarena. La meva estada a la Faber Llull té noms propis, els noms dels residents d’aquesta estada temàtica de Drets lingüístics. N’hi havia d’haver molts més, però la COVID-19 ha trastocat tots els plans! Així i tot, i gràcies a les gestions de la Pepa, la Gavina i en Francesc, incansables ànimes de la Faber, han fet possible les trobades per videoconferència, on hem pogut parlar dels nostres projectes i hem pogut connectar, malgrat la distància. 

A Olot vam ser només tres dones: la Mariona de Lleida la Macarena del Perú i jo. Vam poder combinar feina i concentració amb converses molt especials sobre els nostres projectes de feina i de vida, durant els àpats o en una caminada que vam fer pel preciós paisatge tardoral d’Olot. 

La residència de la Faber Llull ha estat per mi un espai de tranquil·litat i serenor que m’ha permès concentrar-me en l’elaboració d’un article acadèmic sobre els espais de muda dels nous parlants de català. Però també m’ha donat l’oportunitat de coincidir amb estudiosos, artistes, actors, músics i escriptors que aporten visions complementàries sobre els drets lingüístics i sobretot dels parlants de llengües minoritzades i d’immigració. Hem viatjat des dels sons i parlants de diferents llengües del Brasil o el Perú fins al Canadà, la Índia, Nigèria o Malàisia, o més a prop, a Europa: Luxemburg i les valls italianes del nord, on s’escolten els sons del francoprovençal i l’occità. Hem vist imatges i hem llegit poesia, hem parlat de literatura i de films, perquè el tema dels drets dels parlants es pot abordar des de diferents gèneres i òptiques, com més millor. Totes ens ajuden a entendre la importància que les llengües tenen pels individus que les parlen.

M’emporto de la meva estada de la Faber una sensació de privilegi i de sort per haver-me creuat amb tots ells durant aquesta tardor. Només espero que l’any vinent ens puguem retrobar de nou i reprendre el fil de les nostres converses.

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"