Biografia

Jorge Riechmann (Madrid, 1962) és veí de Cercedilla (Serra de Guadarrama). Assagista, escriu poesia, actua en temes d’ecologia social i ensenya filosofia moral i política a Madrid (UAM). Dues extenses seccions de la seva poesia es reuneixen a Futuralgia (poesia de 1979 a 2000, Calambur 2011) i Entreser (poesia 1993 al 2007, Muntanya Àvila 2013). Els seus llibres de poesia més recents són Himnos craquelados (Calambur, 2015), Ars nesciendi (Amargord, 2018), Grafits para neandertales (Eolas, 2019) i Mudanza del isonauta- Enkráteia (Tusquets, en premsa). Entre els seus assajos més recents hi ha Autoconstrucción (Catarata, 2015), ¿Derrotó el smartphone al movimiento ecologista?  (Catarata, 2016), Ética extramuros (eds. UAM, 2016),  ¿Vivir como buenos huérfanos? (Catarata, 2017), Ecosocialismo descalzo (Icaria, 2018) i Otro fin del mundo es posible (MRA eds., 2019). El seu bloc: www.tratarde.org

Projecte

Estic escrivint un assaig sobre ètica ecològica titulat Simbiòtica: Homo sapiens en el teixit de la vida.

La meva intenció seria acabar-lo durant la meva estada a Faber. L’índex, tal com es pensa actualment, és el següent:

Prefaci: Ètica per evitar el pitjor

1. Necessitem pensar fora dels murs
2. No existeix la natura?
3. Té sentit seguir evocant transicions cap a societats industrials sostenibles?
4. L’ètica per a la sostenibilitat com una ètica gaiana
5. La vida conscient que vol viure enmig d’altres vides que volen viure
6. Simbiòtics: L’Homo sapiens en el teixit de la vida
7. Som massa? Reflexions sobre la qüestió de la població
8. Una utopia ètica fora de context: la intervenció animalista positiva en la naturalesa