Novembre 2024

Faberllull acull pensadors, creadors i activistes de diversos països que valoraran conjuntament quin és l’estat de salut dels sistemes democràtics i com des de la cultura es pot respondre a les amenaces i als atacs als drets fonamentals que provenen dels discursos antidemocràtics. Els participants compartiran experiències i propostes per aturar l’avenç de l’autoritarisme i de les formes de neofeixisme que estan apareixent i que amenacen els principis democràtics.

“Davant d’una crisi sistèmica global, cal defensar la radicalització de la democràcia, sense deixar de plantejar una crítica legítima a les fallides estructurals dels sistemes democràtics existents”, assegura Marcelo Expósito, comissari de l’estada. En aquest sentit, el programa de la trobada també vol posar en valor que les pràctiques d’oposició als nous autoritarisme es basen en la llarga tradició de crítica a les desigualtats i a la involució democràtica plantejada sovint per els subjectes que han estat invisibilitzats, silenciats o fins i tot fets desaparèixer per les dinàmiques històriques de modernització.

Aquesta trobada, impulsada per l’Institut Ramon Llull, vol crear un marc de diàleg i convivència entre els participants i alhora teixir una xarxa de col·laboració entre espais internacionals de pensament. A través de converses i debats, els participants aniran reflexionant al voltant d’aspectes com els nous i antics negacionismes, la degeneració comunicativa de l’esfera pública democràtica, la reapropiació reaccionària de les nocions de subversió o desobediència, les guerres culturals globals, els nous escenaris d’experimentació política i la importància actual dels pensaments decolonials, feministes i per la justícia climàtica.

Michel Foucault plantejava als anys setanta del segle XX parlar de "vides no feixistes", sintetitzant en aquesta fórmula una de les aspiracions profundes de les revoltes globals del Maig del 68: no només construir formes de govern radicalment democràtiques en les quals la violència autoritària no hi tingués cabuda, sinó també produir subjectivitats no feixistes. Convé, doncs, preguntar-se si és possible encarar els reptes actuals del segle XXI, des d’una nova república de les subjectivitats històrica i contemporàniament rebels.