Gràcies a la presència de les tres residents, acompanyades de l'historiador Raúl Valls i la moderació d'Erika Zarate de Resilience Earth SCCL es va crear un espai profund i culpidor dedicat a la memòria històrica, abordant de manera oberta el colonialisme i les violències estructurals que han afectat a les diverses comunitats presents al llarg de la històra. Rita Suaña ens va parlar de l’experiència dels fills que anaven a la Universitat, els anomenaven despectivament “els fills de l’aigua”, en relació a que no tenien territori perquè vivien al bell mig del llac, amb els peixos i les aus. Des de les institucions els han tractat sempre com un monument turístic, ni tan sols com persones.

Ida Maria Helander va compartir com els van robar la terra en el moment que van crear les fronteres formals dels estats. El major impacte es va esdevenir sobre les pastures dels rens, ja que estaven acostumats a fer la transhumància; a l’estiu estaven a les terres de la costa i a l’hivern es traslladaven als boscos interiors. Les fronteres els van fer haver de decidir en quin costat quedar-se, amb el què les terres de pastura es van veure reduïdes, tot això amb l’afegit a la situació d'emergència climàtica actual. I, alhora, amb una amenaça més recent: les plantes d’energia eòlica que volen instal·lar a l’Àrtic, considerant-lo “terra de ningú”. La realitat és que sí que pertany a algú, pertany al poble Sàpmi, un poble que no deixa petjada. Per la seva part Mònica Mckay va explicar com el Decret indi va ser devastador, i el cas concret de les Escoles Residencials; L’estat es va endur els nens de 6 anys, fins i tot alguns menors, traient-los de les seves famílies i portant-los a les escoles a la força. Allà aprenien matèries clàssiques, però la meitat del dia també els explotaven laboralment. Son infants que van deixar de parlar la seva llengua, ja que els castigaven físicament si així ho feien. Ella reflexionava que "ens van tractar com si tots els pobles indígenes fóssim homogenis, com si totes les nacions fossin el mateix. És imprescindible entendre i comprendre què va passar. Les escoles residencials van tenir molt d’èxit en el seu propòsit d’interrompre la cultura indígena, per això cal posar en valor els testimonis, recordar i fomentar la comprensió."

La jornada es va acabar amb un espai d'expressió corporal a través de la dansa comunitària, liderat per Nagore Somoza.

• Dijous 26 d’octubre
• De 16h30 a 18h30 al Núria Social d’Olot