Realitzar l'activitat entre Faberllull i El Galliner va ser una font d'autoconeixement per a Eva Hibernia i Albert Tola.

Una vegada els dos dramaturgs van saber les actrius i els actors que s'havien presentat voluntàriament per a treballar amb ells, van triar els textos d'acord amb el repartiment. No es va establir un acord previ per triar-los, deixant que l'atzar anés significant. La presentació de fragments de la dramatúrgia i del diàleg creuat que fa vint anys que tenen els dos autors els semblava un experiment tant per a ells com per al públic. Si els textos coincidien en temàtiques en comú, s’entendria el perquè d'aquest diàleg –que els ha portat a escriure una obra a quatre mans a Faberllull– però també es trobarien amb alguns temes que concerneixen a l'esperit dels temps. Els dos dramaturgs volien treure conclusions de l'expressivitat de les coincidències.

Es van llegir fragments de les següents obres: La sang és un color del temps, Verda ràbia i La carrera, d'Eva Hibernia, i Sarab, El palmerar, Les nits dolentes d’Amir Shrinyan, d'Albert Tola.

En posar a dialogar els fragments, els autors van trobar els següents blocs temàtics, entorn als quals van organitzar la conversa i les lectures, en les quals s’alternaven textos de cada autora:
1. Les lleialtats afectives i les emocions heretades
2. L'ombra del patriarcat i del cànon nacional-catòlic
3. Les conseqüències del franquisme, avui
4. El diàleg amb l'altre com un mateix, i amb un mateix com un altre

Les actrius i l'actor adolescent van ser generosíssimes en la seva lectura i tant Eva com Albert van sentir que les temàtiques en les quals coincidien els ponents tocaven també al públic. En conseqüència, van sentir que l'acte no sols va tenir una virtut autoreflexiva que va contribuir a la consciència del que estan escrivint o treballant, sinó que va tocar al públic a causa de les temàtiques que toquen en un acte de reivindicació del teatre de text amb voluntat literària.