Les llengües auxiliars zonals són una subcategoria dins de les llengües artificials que es basen enterament en el material lingüístic d’una única família lingüística. A diferència de llengües com l’esperanto, no estan pensades per utilitzar-se en l’àmbit mundial, sinó que només pretenen ser intel·ligibles per als parlants de les llengües de partida, sense necessitat d’un aprenentatge previ. El principi bàsic és el «multilingüisme receptiu», que es pot millorar a partir de vocabulari internacional, vocabulari comú heretat i aprenent com es poden reconèixer les correspondències entre llengües. En molts aspectes, el seu procés de creació és similar al procés d’estandardització d’un grup de dialectes o al de reviure o modernitzar una llengua extinta, amb la diferència que les llengües zonals cobreixen llengües estàndard existents i en poques ocasions es pretén que els parlants natius les adoptin. Les llengües zonals poden ser una solució pràctica per a la comunicació unidireccional entre persones que no comparteixen una llengua de comunicació comú, com ara l’anglès. L’exemple més antic i exitós de llengua auxiliar és l’intereslau, que actualment té una comunitat d’uns 15 000 usuaris.